logo de Deméter de Tastavins, S.L.

logo de Deméter de Tastavins, S.L.
conreu d'oliveres, ametllers, vinya i horta. Agricultura amb Certificació Ecològica. demeterdetastavins@gmail.com

diumenge, 27 de novembre del 2011

Una recepta tot enganyant el mal temps: una RATAFAINA

Rata-faina?
Ratatouille o samfaina, pisto o caponata? Es el mateix! Amb petites variants que depenen dels gustos, la disponibilitat d’ingredients, d’eines, del temps...
Fa unes setmanes em trobava sol a La Portellada, no feia massa bon temps, i, com no podia treballar a fora, em venia molt de gust fer una mica de cuina amb el que tenia entre mans (al cabàs més ben dit).
Volia menjar patata, però també l’albergínia que quedava mig pansida i corcada reclamava un us ràpid, tanmateix l’últim carbassó collit era només mig aprofitable.... Que podia fer? Amb bons productes és difícil que qualsevol cosa surti malament, sempre que sigui comestible i m’hi vaig llençar de cap.
Volia una cosa que quedés consistent per mossegar, però feta i ben barrejada, amb gust però amb matisos. Finalment amb el que hi havia va sortir una preparació amb verdures que he "batejat" Ratafaina!!! I ho vaig fer tot a la paella, afegint les verdures una a una començant per les que coïen mes lentament i saltejant...
Us ho simplificaré aclarint els passos:

Per a 4 persones:
3-4 patates mitjanes
2 albergínies mitjanes o 1 gran
1 carbassó (dels nostres ja no en queden...),
2 cebes mitjanes
1/2 pebrot de cada color
3 o 4 tomàquets
2 grans d’all
sal , oli verge extra, pebre, i herbes aromàtiques (de Provença o fines herbes o farigola i orenga i/o comí en pols)
mig got de vi

Comencem per tallar patates (pelades) i albergínies en talls de mig dit de gruix i  una mica menys el carabassó, però tot aproximadament de les mateixes dimensions. Talleu les cebes en mitjos anells i els pebrots en mitges tires transversals de mig dit de gruix Peleu i talleu els tomàquets en rodanxes.
A la paella (compte amb les dimensions: ha de ser prou gran) poseu Oli d’Oliva Verge Extra (el nostre Tel·lúric per exemple) i quan estigui ben calent aboqueu-hi les patates  fins que comencin a daurar una mica (2-3 minuts). Afegiu les albergínies i daureu sempre a foc alt. Tot seguit el carabassó daurant-lo. Remeneu sovint però amb suavitat, tot i que l’ideal seria “ saltejar” amb un moviment de la paella per a no trencar les verdures que es van coent. Es el moment de salar i posar una mica de pebre. Afegiu la ceba baixant una mica el foc i tot seguit el pebrot i l’all picat. Feu pansir, salpebreu i espolvoregeu amb les herbes remenant sempre a poc a poc. Pujeu el foc i ruixeu amb el vi: pot ser blanc sec, sempre que el tinc a ma faig servir l’altre Tel·lúric, el vi de Garnatxa Negra que fem al Mas, i la sorpresa sempre es majuscula, en positiu. Un cop aixugat el vi podeu afegir les rodanxes de tomaquet rectificant una mica de sal i feu coure 5-7 minuts remenant una mica com sempre. Si les patates encara no estan fetes podeu afegir una mica d’aigua i tapeu. Deixeu eixugar l’aigua i ja està. Podeu servir fred o calent acompanyat de peix blau en conserva o fresc i fet només a la planxa.

Bon profit i fins aviat

Per cert, encara que siguin verdures amb peix, si el vi que heu emprat era un vi negre jo continuaria bevent vi negre durant l’àpat. Naturalment promociono el  nostre Tel·lúric de garnatxa negra: un vi de veritat, fet manualment, segons la tradició, sense llevats artificial i sense bisulfits. Un nèctar que la terra, el clima, les estacions, les botes de roure i la nostra bodega acabada de reformar, el revelen com a fill legítim del nostre territori. Cada any original, però sempre robust i sincer, sense manies i amb moltes agradables sorpreses. Si teniu curiositat per provar-lo comenteu-m’ho per correu i us el podem portar , juntament amb la cistella de verdures, les ametlles o les  olives,al preu de 2€ l'ampolla com a oferta.



Reflexions de tardor II: Cubelles

A Cubelles, a la vora del mar, la situació es força diferent (referint-me a l’entrada anterior del bloc sobre els horts): calor i humitat exagerada han martiritzat les tomaqueres amb mildiu i provocat podriments a tomàquets i pebrots. També es veritat que a l’estiu, a Cubelles, s’hi ha d’estar molt a sobre a l’hort ja que a més a més del clima, les herbes així com els milers de cargols i llimacs que hi prosperen s’han de controlar molt. Tot plegat amb el repartiment i tot, costa de trobar sempre el temps necessari per fer-ho de la millor manera.
Un Pregadeu (Mantis religiosa)
damunt el Boixac: si respectes l'entorn
 ell et recompensa
 De tractaments, encara que permesos, preferim de moment no fer-ne per a conèixer millor la dinàmica conjunta de clima i plantes tot investigant quines essències es van adaptant millor: els pebrots grocs i vermells de “l”Angelet de la Portellada” s’hi troben com a casa; les nyores hi van a noces; els cogombres del país fan furors; per no parlar dels carbassons del país que aquesta primavera-estiu s’omplien de fruits per a la cistella. Els nous reptes per la temporada que ve estan servits: pastanagues, mongetes tendres, alls, col-i flors de primavera, un compost sempre mes ric i complert...
Renovació a les "parades en crestall"
 els enciams per la tardor al costat dels alls
Avui dia a l’hort de Rodoreda hi van creixent ja les primeres faveres, i les plantes de pèsols ja han tret el nas. Remolatxes s’obren pas d’entre les nombroses pedres (sempre massa nombroses), els porros de primavera s’enforteixen, i els enciams han superat la fase mes cruenta de l’atac dels llimacs esperant la companya dels propers ravenets.
 El desafiament de la pastanaga continua, mentre que els alls tendres i les cols d’hivern es consoliden. L’adob en verd ja està sembrat per a millorar l’estructura de la terra que acollirà les patates primerenques. 
La protecció de la ultima sembrada de faveres
En un raconet hi anem cultivant aquelles plantes que ens podran ser útils en la gestió de les plagues o com auxiliars als cultius: Euphorbia lathyris, Consolida mayor, Urtica dioica, Inula viscosa, Ruta graveolens, Farigola Orenga, Alfàbrega, Romaní, Sàlvia, Boixac, Tagetes etc.
Aquesta tardor i hivern dedicarem molt d’esforç a aquesta parcel·la per a assegurar que el clima benèvol jugui al nostre favor i ens permeti gaudir d’enciams, bledes, cebes tendres, cols, faves i pèsols, remolatxes, ravenets, pastanagues.
Sort de la pluja d'aquestes ultimes setmanes...

Fins aviat

dimecres, 2 de novembre del 2011

Homenatge al responsable de l'Horta de Deméter. Luca Lavelli, de Sirmione al llac de Garda

L'ànima del projecte de l'horta a Deméter de Tastavins és Luca Lavelli originari de Sirmione provincia de Brescia a la Lombardia fronterera amb Verona del Veneto. Una terra magnífica i amb gran pes de la història cultural de la nostra mediterrània. En homenatge al matarranyec del llac de Garda reproduïm aquest poema de Catul dedicat a la bella Sirmione península envoltada pel llac. Només ens contemplen 2070 anys.

Poema XXXI. CATUL ( 87 a.C. - 54 a. C.) Verona - Roma

Sirmió, nineta de totes les penínsules i de les illes
que, en els llacs d'aigües clares i en l'ample mar, l'un i
l'altre Neptú sostenen, amb quin goig i amb quina joia
et vinc a veure! Jo mateix amb prou feines puc creure
que he deixat Tínia i les planes de Bitínia i que et contemplo
en pau. Oh! ¿Què hi ha de més venturós que
estar lliure de neguits, quan l'esperit deposa la seva càrrega i,
rendits per les fatigues sofertes en terra estrangera,
arribem a la nostra llar i descansem en el llit enyorat ?
Aquesta és la meva única recompensa d'uns sofriments
tan grans. Salut, oh bella Sirmió, i alegra't de l'alegria del
teu amo; i vosaltres, aigües lídies del llac, feu esclatar
totes les rialles que teniu dins vostre.

Traducció de : J. Vergés i A. Seva

Catul : Poesies. Fundació Bernat Metge. Escriptors Llatins

divendres, 28 d’octubre del 2011

Receptes i varies per a principi de tardor

Vet aquí alguns comentaris i receptes al voltant de la ultima cistella del 24 d’octubre i de les verdures que hi heu trobat


Api:
si no l’heu consumit tot, espero que estigui a les fresques o a dins d’un got amb aigua, ja que en uns dies va perdent la frescor... Si us sobra es pot congelar fàcilment desprès d’haver-lo  escaldat 2-3 minuts (si el refredeu en aigua amb gel millor), assecat i embossat adequadament.

Nap i Xirivia:
son elements molt emprats en brous, però us convido a provar-los cuits barrejats amb les altres verdures. Podeu trossejar-los en daus prèviament abans de  ficar-los a l’olla amb la resta de verdures (pastanagues, patates fulles de col, carbassa ceba o porro...), i fins i tot sofregir-los per augmentar el gust de tot plegat. Segon pas: fiqueu si voleu abundant aigua i podeu escollir dues opcions. Si voleu que les verdures conservin totes les propietats, saleu l’aigua; si us estimeu més que les sals minerals i la majoria de les propietats es quedin al brou no ho feu. El resultat es pot gestionar de mil formes: saltejar les verdures amb all o ceba o pernil o cansalada etc. per menjar les a trossets i reservar el brou per a altres preparacions (sopes, arrossos). Triturar les verdures amb una part del brou i preparar així una gustosa crema de verdures a la que podeu afegir, tot escalfant, llet i formatge ratllat. Personalment no se resistir a la temptació de coronar el plat amb un raig d’Oli d’Oliva Verge Extra cru (Us agradaria tastar al nostre Tel·lúric?) i un polsim de pebre acabat de moldre.

Borraina:
gran desconeguda  (o quasi) de les nostres cuines...... Personalment, considero que li dona unes quantes voltes a la estimadíssima bleda! Home! Es veritat que es força peluda i que pot arribar a punxar una mica però us asseguro que l’esforç de preparar-la s’ho val. Per les punxes, si voleu, empreu uns guants de goma.
Per a prepara-les, si no tinc massa temps, només les rento i les fico a l’olla amb aigua i sal bullint pel mateix temps que requereixen les bledes 10-12 minuts. Naturalment les fulles quedaran força mes pansides que les tiges. Els pels o petites punxes quedaran absolutament innòcues. Algunes persones es prenen la molèstia de pelar les tiges i jo no m’hi fico; naturalment requereix mes temps. Si voleu la mateixa textura entre tija i fulla, reserveu les fulles per un 5 o 6 minuts abans de bullir-les.
Com les mengem?
Si bullides amb patata us farten ja una mica, saltegeu-les amb un fil d’Oli d’Oliva Verge Extra amb un gra d’all (com sempre).  A casa, sovint, les saltegem directament amb all i cansalada (o speck o amb pasta de xoriço picant preparat per l’Ester de la Portellada), afegint una raig de crema de llet o llet, pebre negre molt, per a amanir la pasta cuita al dente i afegida a la paella directament. Algun cop i vaig preparar també el farciment dels ravioli però això es mes elaborat i si ho desitgeu  us ho explicaré en un altre moment.
La crema de borraina es deliciosa i es prepara com totes les cremes de verdura utilitzant una mica de patata per a espessir-la, i altres verdures al gust: ceba, pastanaga, etc. Es boníssima també servida freda.

Espero que amb aquestes suggeriments, tingueu sempre mes ganes de consumir verdures i de forma mes variada i simpàtica. De ben segur que si us fiqueu, en sabeu molt més que nosaltres. Ànims!

Salut i bons aliments.

Reflexions de tardor

Tardor, tard... i la pluja.
Bentornats a aquest espai d’actualització de les noticies dels horts de Demeter. En aquesta reflecció m’he allartgat una mica, aprofitant els dies grisos que ens estan acompanyant. L’aniré repartint en tres troncs dedicats al que succeeix i el que ens espera, per aquesta tardor-hiver, a cadascú dels nostres horts .
Quin final d’estiu ens hem trobat, mai no s’acabava i de sobte... la tardor.
Aquests “desajustaments climàtics” han provocat efectes curiosos als nostres horts, cadascú amb les seves característiques climàtiques, com ja hem anat comentant. Gairebé tota l’activitat s’ha desenvolupat als horts del Matarranya que per extensió i temporada productiva requerien majors atencions.
Ha fet mes calor del compte fins fa ben poc, i les papallones del la col (Pieris brassicae)
 
Pieris rapae papallona
  
Pieris rapae eruga rosegant les fulles













Cols, col-i-flor i broccoli
 al Tastavins
han aprofitat per a pondre un despropòsit d’ous que ens ha estat impossible controlar del tot: a l’hort del mas ,tant les primeres cols així com els “broccoli” han patit un assalt d’erugues gairebé definitiu. Aquestes verdures, o el que en queda, no es podran comercialitzar i acabaran a les nostres olles, amanides o conserves personals. 
Millor sort han tingut les del Riu Tastavins on la major pressió de control i el clima lleugerament mes fresc de nit han per mes controlar l’atac. Broccoli, cols arrissades, cols de Brusselles, i col-i-flors van creixent i estaran a les cistelles en poques setmanes.

 
Arreu, els esperats tomàquets de tardor (llegeix la noticia anterior dels horts) continuen sorprenent per la seva presencia, tot i que fa setmanes que avisem de la imminent desaparició de l’estrella (a dita vostra) de la cistella. Triguen en madurar per les nits fresques i el dia mes curt, tot i així, potser seguiran unes setmanes mes.
Cebes tendres a l'esquerra i porros a la dreta
Els pebrots pateixen una mica més pel fred que ha fet en els darrers dies, però si es confirma la manca de gelades primerenques, també continuaran presents gracies a la bona florida propiciada per la pluja de primers de setembre. Les albergínies també, encara que lentetes van fent, esperant les gelades de finals de novembre que les reduiran del tot. Per la resta dels horts, les cebes tendres estan massa avançades per l’època però no estan malament, els porros i les pastanagues llueixen els uns i pateixen les altres.
 

Les remolatxes revifen, els naps ja han aparegut a la cistella, les bledes no cessen de proliferar. Uns quants tomacons estan a sarró i d’altres aniran caient, en breu, acompanyant les patates, les carbasses i les cebes de guardar. Els alls tendres comencen a treure el nas. Enciams i escaroles (de fulla ampla i arrissada) esperen el fred amb ànim distint...


Tot re adreçant-vos a les properes etapes de reflexions de tardor, voliem esmentar algunes verdures que heu trobat a la cistella i proposar usos i receptes si us convé a l'apartat de Recepte i varies

Fins aviat


dijous, 6 d’octubre del 2011

Baltasar Porcel. Olympia a mitjanit. Un Paisatge Mallorqui que podria ser el Matarranya

Un paisatge Mallorquí que podria ser ben ve el Matarranya, desitgem que el final, trist, no sigui el de tot el nostre territori, encara que els indicis no son gaire optimistes.

Masos de Xuxim. Demèter de Tastavins. Matarranya.




"....Aquella terra era gairebé íntegrament de secà, tant de gra com de llegum -el blat i l'ordi, les faves, les llenties, els cigrons i els pèsols-, exceptuant la breu zona del Rajolí, la font que alimentava la bassa i d'aqui irrigava una petita horta gairebé només per al consum de la finca, amb les marjades veïnes per sembrar-hi farratge per al bestiar. Però tot allò, amb els anys de la davallada agrícola, havia estat envaït per les argelagues, el romaní, els esbarzers.
    Arreu perduraven figueres i pruneres, parres, abans ufanoses i que s´havien convertit en sarments esfullats, en branques cadavèriques. I el ramat d'ovelles de Son Matamala, que tanta anomenada havia tingut, perquè amb la seva llet formatjaven unes peces rodones, petites, gruixudes, en les quals barrejaven aromàtica pols de flor de romaní, ja només belava en la imaginació nostàlgica dels vells.
     Com la tafona, immensa; ja no molia ni prensava olives, tota talment un palau sepultat en el qual els cortinatges s'haguessin transmutat en teranyines, vastos llençonls esfilagarsats, enganxifosos, que cobrien els estris morts i les finestres cegades, una mena de teatre abandonat, però amb una imprecisa cua de vida: semblava o no semblava que encara pogués sortir per allí un actor exhaurit per assajar una última interpretació funesta abans de caure retut. Ah, aquell antic oli clar de Son Matamala, que en abocar-lo cantava amb clarors....
      I les ametlles ja es deixaven sense collir, romanien l'hivern sencer com trossos de carbó en els arbres despullats. Amb els pocs i ja ancians jornalers que subsistien a Son Matamala, els quals es quedaven mirant els depauperats ametllers i remenaven el cap incrèduls: aquells fruits havien estat l'or i la festa de les finques, la   incommensurable cerimònia anual de la seva collita, els batedors embrancats en l'arbre i espolsant-lo amb garrots fins , l'estol de collidores acalades i entonant una i una altra cantarella, els paners que s'omplien a vessar, el berenar d'un gibrell de trampó, verdura i vinagre, on sucaven pan, les rialles i la glòria del sol. ..."

dimarts, 13 de setembre del 2011

Un parell..... de pebrots!! Comentaris i Receptes!!


Quin final d’estiu... o es el començament? La calor que havia de minvar a poc a poc no s'acaba encara.

Treballar amb aquest clima tant poc estable desconcerta una mica però té també algunes sorpreses que es poden intentar fer jugar al propi favor. Hi ha la possibilitat que la nova florida de tomaqueres ens permeti aconseguir una collita  tardana afavorida per les altes temperatures del setembre.

Estavem patint per les pebroteres que no han tingut massa aigua aquest estiu, però la pluja de fa 10 dies (37 l/mq amb calamarsa petita) ha tingut un efecte espectacular. La segona florida promet força, i podria ser presagi de una bona collita fins  ben entrat l’octubre.

Al contrari les bledes ho han patit força més això de la pedra, quedant totes foradades com haureu pogut comprovar. Tot i així es recuperaran amb força per l’fecte quasi magic de l’aigua de pluja.

Per preparar-vos per a la propera “INVASIÓ”  de pebrots hem pensat de anticipar una mica els temps amb alguns suggeriments per la utilització d’aquests fruits que, crus, son d’entre els més rics de vitamina C: (mooolt més que les taronges!!!). No només existeix la samfaina o l’escalivada o el pebrot verd fregit: vet aquí doncs un parell de... receptes!!

Amanida de pebrots amb formatge fresc
La meva amiga Ester de Barcelona (la Doctora Clavero) gran amant de les verdures, fa temps que ens homenatja amb aquesta deliciosa amanida de pebrots que us vull proposar:


Ingredients: 1 pebrot vermell, 1 pebrot verd, 1 pebrot groc, una ceba dolça petita, un o dos grans d’all, 100g de formatge fresc d’ovella, ½ cullerada de mostassa, un polsim de sal, pebre blanc i sucre, 1 cullerada de vinagre de sidra, 3 cullerades d’oli d’oliva, 2 cullerades de julivert picat

Preparació
Tallar els pebrots a tires fines
Picar la ceba
Tallar el formatge a daus petits
Picar l’all fi i mesclar-lo amb la mostassa, la sal, el pebre, el sucre, el vinagre i l’oli
Barrejar-ho tot.

Si deixeu macerar una mica abans de ficar el formatge la sal i el vinagre trauran la fortor dels pebrots i disminuiran la probabilitat que se us repeteixi.

Pennette alla Vodka
Es un secret que guardo amb una certa gelosia pero crec que l’ocasió s’ho val:

Ingredients: 350 g de Mezze Penne (format de pasta de la marca Barilla i Voiello o De Cecco ... si es de blat dur i italiana responc!) o qualsevol altre format de pasta “curta”
1/2 pebrot vermell, 1/2 pebrot groc, una ceba petita, un tall de pernil en dolç de mig dit de gruix, 250 ml de crema de llet, un raig de Vodka, sal,  pebre negre acabat de moldre.

En una paella gran sofregiu lentament la ceba picada fina amb oli i si us agrada una nou de mantega. A mitja cocció afegiu els pebrots a daus tot pujant el foc i saleu lleugerament. Al cap de mig minut aprox. poseu el pernil tallat en petits daus i el feu agafar color. Banyeu amb el Vodka tot flamejant a la paella. Afegiu meitat de la crema de llet i remeneu per uns instants fins que es redueixi una mica.
Durant aquest temps haureu posat a coure la pasta, en abundant aigua amb sal, que haurà de quedar “al dente”.
En escorre la pasta afegiu la resta de crema de llet i aboqueu tot seguit la pasta a la paella (compte amb les dimensions de tot plegat). Saltejeu uns instants a la paella el tot i molgueu el pebre negre abans de servir. L’ideal seria poder rematar el plat amb una fina pluja de Parmiggiano Reggiano.

Bon profit!!!

I fins aviat




dijous, 25 d’agost del 2011

Les Noticies des de l'hort i la cistella 29 Agost


Benvolguts Amics,

les vacances en general (i per a qui n’hagi gaudit) es van acabant i la calor forta te les hores comptades.  Les verdures dels nostres horts no deixen de créixer, madurar i passar-se, replantar-se i sembrar-se. Aviat les escaroles envairan les parcel·les, juntament amb les cebes de calçots i les cebes tendres i les llavors d'espinacs.
Les mongetes estan patint massa la calor i la humitat, tot esperant que les varietats locals del Matarranya acabin de resistir millor i produir per las pròximes setmanes.
Les olives verdes de mostra, han resultat ser encara una mica “joves” i “fortes” com en diem al poble, però a banda de la fortor poden donar una idea dels aromes que aniran adquirint (sajolida, farigola..). En tornarem a parlar!


CISTELLA
El gruix de la disponibilitat de verdures consisteix en les tomàquets, les albergínies, les cebes tendres, els cogombres, els carbassons, els pebrots verds “italians” (grocs i vermells semblen força mes tímids), els enciams, les bledes, les noves pastanagues, algun porro d’estiu i aquelles patates que se us facin indispensables. Tot això anirà composant o alternant-se a la cistella d’aquesta propera setmana.


 Les famoses Melones (síndries blanques i verdes allargades, anomenades fa unes setmanes) estan gairebé a punt: Si algú en volgués a la cistella en substitució d’alguna verdura m’ho pot comunicar el mes aviat possible. Per qui les volgués a banda de la cistella tenen un preu de 2 € al quilo. Es tracta de fruits de 4 quilos aprox. i en trobaríeu una meitat.

Us preguem de confirmar-nos la direcció de lliurament de la cistella per aquells que canviïn de residència acabant les vacances i pels nous cistellaires.

Tot acabant, recordem que les nostres Ametlles ecològiques descloscades i embossades al buit en paquets de 250g a 3€ el paquet estan a la vostra disposició.

Olives  Ecològiques  de Biorafales (Olives negres de la varietat Empeltre amb denominació Bajo Aragón):
Mortes (les mes característiques) o en aigua (un pel mes suaus) es de 5€ el Kg en diferents formats embossats al buit:
1kg a 5€
500g a 2,75€
250g a 1,5€
150g a 1€.

Sense més us convidem a posar-vos en contacte amb nosaltres per a qualsevol puntualització o aclariment per correu o comandes a ultima hora (diumenge al migdia) al tel d’en Luca 656577327.

Bona tornada i fins aviat

Luca i Xavier




dimarts, 9 d’agost del 2011

Benvolguts amics,

no tant puntual com sempre arriben aquesta setmana les noticies des dels horts...

Pel que fa la dinàmica de la terra, us volíem comentar que els porros d'hivern així com les primeres col-i-flors estan trasplantades per a poder aprofitar aquestos mesos de calor i arribar ben formats a la tardor o a les portes de l'hivern. Les cols també es van transplantant a mesura que les parcel·les van quedant lliures dels cultius anteriors. Els broccoli (mes gustosos que les col-i-flors i mes resistents al fred) seguiran en les properes setmanes.


En èpoques d'abundancia com l'estiu no es pot dormir a la palla, només gaudint de la gran disponibilitat de productes: s'han de preveure les èpoques mes escasses. No es poden perdre de vista les carabasseres, que necessiten el reg adient per a engruixir els fruits, s'ha de preparar el terreny pels espinacs, les faveres, els pèsols; sembrar naps d'hivern i l'api; pensar a la millor ubicació pels alls tendres i secs..... Aquesta feina apassionant, requereix ara una mica de sacrifici, tot i així, la natura ben cuidada i ajudada, ens retorna amb escreix la recompensa amb forma de fruit el que li dediquem en temps.

La cistella d'aquestes setmanes portarà una mica te tot: tomàquets, pebrots verds, albergínies, carabassons, cogombres, enciams, ceba tendra, mongetes (per qui no n'hagi rebut la setmana passada) unes poques pastanagues (en procés de renovació) algunes bledes i si s'escau alguna patata.



Tingueu una bona setmana

Una de les caixes d'aquesta setmana

dimecres, 13 de juliol del 2011

Verdures 18-19 de juliol productes i preparacions

Hola a tots verdulaires,
 
en aquest dies de ple estiu, uns ruixadets no venen mal ni a l'hort ni per refrescar l'ambient xafogos.
 
Esperem però que les pebroteres del Mas i del Maset no hagin patit pel vent i per la possible pedra de l'altre dia. Aquesta tarda les visitarè i arreglarè possibles desperfectes. Qui segur s'ha beneficiat d'aquesta pluja han estat les cebes tendres que podrien accelerar la maduració, i els sembrats de pastanaga i remolatxa i les hortalisses de fulla en general.
 
Aquesta setmana a la nostra caixeta es trobareu: enciam, ceba encara tendra de figueres i alguna de seca, tomaquets per amanida i de pera, alguns carabassons, alguns pebrots del padró, alguna alberginia, pastanagues, patates, i mongetes. Algunes herbes com alfabrega, rucola, i orenga.
 
 
Preparacions:
COL
Si encara no heu consumit la col (conté moltes vitamines, A B1 B2 B5 C E K PP, i calci, i ajuda en la prevenció de varis tipus de càncer) us recordo que es conserva molt de temps, i que hi han varies maneres de preparar-la a més de cuita.
Trèieu el tronc central que podeu conservar i rosegar o tallar finet i marinar. Talleu molt fines les fulles per posar-les directament a l'amanida de cruditées o, per estovar-les, si cal, saleu-les i amb unes gotes de vinagre o llimona (o no), les poseu a la nevera tapades i les podeu fer servir en qualsevol moment en 15 dies. Les podeu rentar i escórrer per eliminar l’excés de sal i consumir-les en amanida, amb nous o ametlles torrades salades, arròs integral,  cigrons o llenties, ceba i tomàquets.

Per a qui s’estima el picant pot extremar la preparació afegint pebre, bitxo en pols o en trossets, all picat, mes vinagre i aconseguir una preparació mes duradora per a donar un toc especial a aperitius o amanides. En tapetes sobre pa amb tomàquet un filet d’anxova i un polsim d’ametlla torrada esmicolada resulta sorprenent.

BLAT DE MORO
El blat de moro que heu trobat a la cistella es pot consumir de varies formes.
De la manera clàssica bullint la panotxa uns deu minuts o feta al vapor, i desgranant-la un cop freda per posar a la amanida.
Si no resistiu podeu amanir-la i cruspir-la directament amb oli i sal o mantega.
Si la feu a la brasa no trèieu les fulles exteriors així que els grans no quedaran massa secs.

No trigueu massa en consumir-la. De fet la panotxa que em toca a mi, no arriba a entrar ni al cabàs, perquè per provar si està bona l’acabo rosegant al moment i ja he esmorzat.....

Recordeu que podeu contribuir amb intervencions comentaris aportacions de receptes per a fer mes interessant la nostra activitat.

Que gaudiu de l’estiu i fins aviat

Luca i Xavier



dimarts, 28 de juny del 2011

Receptes varies i consells desperdigolats (com diuen a La Portellada)

Vet aquí Algun consell de preparació dels carbassons, el producte estrella d'entre juny i juliol!!!


Carbassons a la planxaEls mes adients per dolços i per fàcils de tallar son els rodons o francesos. Els verds negres aguanten però encara més. Es tallen no massa fins i es posen a una graella força calenta fins que estiguin lleugerament marcats però cuits (a mi m'agraden ben socarradets). S'amaneixen al gust (no oblideu pebre, pebre vermell, alfàbrega o orenga) i es poden conservar molts dies a la nevera ben tapats llestos per a consumir en amanides, acompanyant carns o fins i tot en entrepans "vegetals".


PASTÍS DE CARBASSONS (4 persones)
Ingredients:
500 g carbassons,1 ceba mitjana 1 all 4 cullerades d’oli oliva sal i pebre
200 ml de crema de llet 6 ous
Opcional: beicon o gambes pelades o pals de surimi

Es pica la ceba fina i tallen els carbassons fins. Es sofregeixen amb l’all picat fins que estan una mica daurats i tous. Es deixen refredar.
Opcional: quan està quasi fregit s’afegeix el beicon o les gambes pelades.
Es baten els ous i barregen amb la crema de llet i la barreja anterior (en aquest moment es posen els pals de surimi a trossets). Afegir sal i pebre al gust.
S’afegeix tot a un motlle allargat engreixat amb oli o mantega. També és pot passar tot per la batedora i obtenir un pastís sense trocets.
Es cou al bany maria durant 40 minuts a 180 ºC. O al microones a mitja potència durant 20 minuts.
Fret o tebi: com a aperitiu amb mayonesa i una punta de salsa picant, per acompanyar carn o peix , en canapés o en entrepà

Crema de carbassons i verdures:No calen presentacions, ja que es barregen totes les verdures que vinguin de gust o només per a complementar el gust del carbassó. Imprescindible una mica de ceba i volent un gra d’all que aromatitza; la patata sempre ajuda a espessir la crema. En una mica d’oli d’oliva V.E. (compte amb les calories per qui les hagi de mirar) saltegeu breument les verdures trossejades per algun minuts a la cassola i salpebreu al gust. Just cobriu d’aigua i deixeu coure foc mitjà-baix fins que estigui tot cuit (les pastanagues triguen!!!). Si desitgeu un puré podeu treure una mica d’aigua de cocció i utilitzar-la com a brou per altre preparacions, podeu afegir una nou de mantega (crua) o oli d’oliva i rectificar de sal i espècies. Si voleu una crema suau i dolça proveu a allargar el tot amb una mica de llet, tot escalfant la preparació per ajudar a amorosir-la.
Preferències meves: m’encanta freda, però si es hiverno o principi de tardor o si em ve de gust quan en sobra, desprès de triturar-la afegeixo més aigua i una mica mes de sal i hi llenço arròs. Em recorda l’Avia que sempre ho aprofitava tot.

Petits truc:
Per qui li agradi es pot afegir tant al sofregit, als guisats, així com a les cremes amb cucurbitàcies (carbassó, carbassa, cogombre (en fret naturalment)) un polsim de comí que en realça el gust.

Per fregir el carbassó i que quedi mes gustós i no bullit, convé fer-ho a foc fort al principi, ja que té molta aigua, i salar-lo un cop l’aigua hagi sortit tota. A mig camí es pot afegir la ceba, l’all i el que toqui

I el que quedaria per explicar, però... au a la cuina a disfrutar i treure idees!!!

divendres, 24 de juny del 2011

Des de l'hort: L'hort al dia: del 20 al 26 de Juny

Hem realitzat el primer lliurament de caixes de verdura fresca!!!! Quina emoció i quina responsabilitat!!

Enciams, cebes dolces, pastanagues, ravenets, carbassons i més han sortit dels horts cap a Cubelles, i Barcelona. Esperem trobar el gust de tothom i sobretot la complicitat per a poder millorar en aquest petit gran projecte que ara comencem.
Es veritat que el comencem tots plegats i que sou tots amics i molt comprensius, tot i així les ganes son de fer les coses de la millor manera possible i aspirar a fer-les molt bé. Oferir aliments de qualitat, sans i bons a un preu el més ajustat possible i de la manera més respectuosa amb el medi.
Només d'aquesta manera la nostra gran afecció i el nostre amor per la terra, ens permetran aconseguir els medis materials (un sou digne o més si hi ha sort) i renovar a cada pas les motivacions per a contribuir al manteniment d'un territori magnífic però fràgil, preservat al llarg dels any per la cura i l'esforç de qui en treia el pa de cada dia. Desitgem que la seva projecció turística, molt important i legitima, es pugui compaginar amb el respecte pel territori, pel paisatge, tot permetent la continuació de la seva vocació pagesa que l'han fet així com el veiem ara i millorar-ho si cal.

La agroecologia es la filosofia que ens inspira en aquest camí, però ja es un tema per a profunditzar més endavant.

Gràcies de nou per compartir una part d’aquest projecte

diumenge, 13 de març del 2011

Els ametllers, de raça llargueta, ja han florit.

Ametllers florits al Matarranya. Març 2011


Perséfone ha tornat a la terra al costat de la seva mare Deméter, ha deixat el hades. Per això i en compliment del pacte amb Zeus ha fet tornar la vida als nostres camps per a que els humans poguem conrear la terra. Agraïm a la nostra deessa Deméter, que un any més, al tornar la seva filla, faci fora el llarg hivern. Gràcies.

Ja torna la vida al nostre viver

viver de Cubelles març 2011

Aquí teniu la prova, ha tornat la vida al nostre viver de Cubelles. Creixent per a ser trasplantats a les terres de Deméter de Tastavins, al Matarranya.

diumenge, 6 de març del 2011

RAJ PATEL: CUANDO NADA VALE NADA. The Value of Nothing.How to Reshape Market Society and Redefine Democracy. Los Libros del Lince, Barcelona mayo 2010.

Sobre los precios y las externalidades del libre mercado.

......Todos estamos de acuerdo en que si provocamos un daño debemos repararlo. Si los precios realmente reflejaran los costes sociales y medioambientales, entonces sí podrían transmitir la relativa abundancia o escasez de las cosas. Y si algunos bienes generan beneficios sociales y ecológicos (como la agricultura ecológica) y eso se refleja en los precios, entonces el mercado puede usar esos precios para asignar los recursos de la forma más eficiente. La solución no es que haya una "alternativa ética" para los consumidores atentos que quieran comprar productos no contaminantes: si los productos efectivamente generan costes y beneficios, para que la lógica del mercado funcione de forma adecuada deberían reflejarse en los precios. De lo contrario, todo se reduce a otorgar masivamente subvenciones a las empresas, y no hay nada que los defensores del libre mercado odien más que las subvenciones. .....

...Cuando no se paga por las externalidades, los beneficiarios están literalmente robando a los que cargarán con los costes. La expresión supone una víctima y, en un sentido amplio, todos soportan estas externalidades. Si aeso le sumamos el impacto sanitario debidoa la destrucción de la capa de ozono, la pérdida de las reservas de peces y de los servicios ecosistémicos producidos por los árboles, la contaminación del agua que genera la agricultura industrial y la adaptación a un mundo con más inundaciones y sequías a causa del cambio climático, el resultado es una factura bastante alta. Un estudio reciente reciente estimó que si la humanidad pudiera pagar por las consecuencias de un ecosistema degradado, la factura sería de unos 47 billones de dólares.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------


Deméter dice:

Todo nuestro sistema está cambiando, nuestros valores parece que son los sostenibles, nuestra agricultura respetuosa con el entorno, adaptada a los procesos biológicos de nuestra tierra son los únicos que tienen futuro.


Eso sí, para que alguien certifique que seguimos un proceso ecológico en nuestra explotación agraria tenemos que pagar a un comité de agricultura ecológica. Es el peaje de un mundo donde en caso de duda eres culpable; tu palabra no sirve.

dimarts, 8 de febrer del 2011

La Vida a Pagès. edicions La Magrana

PAGESIA (ES) I PAISATGES.


...El món de la pagesia, més enllà de la seva significació cultural expressada en múltiples maneres - arquitectónicament i socialment - , ha estat determinant en la construcció de paisatges, perquè cada mas amb la seva activitat ha modelat i acomodat l'entorn a les necessitats productives, i ho ha fet de manera amable, perquè altrament el seu sistema productiu hauria fracassat. .....


L'agricultura .... ha tingut un paper clau en el paisatge i la cultura, expressat en les construccions... , però també en l'entorn, el mas i la seva gent : constructors, modeladors i mantenidors de paisatges, transformats de feréstecs en amables, en forma de grans espais oberts, o bé formes esglaonades de feixes, sostingudes per parets seques a les quals es reconeix el paper clau per al manteniment de la biodiversitat.


Una biodiversitat que s'ha d'entendre no com un món de curiositats biològiques, destinades al gaudi dels "aficionats" a la "natura", sinó com un indicador de qualitat ambiental del territori.


A la cultura pagesa li hem d'agrair, entre moltes altres coses, l'excepcional contribució al paisatge del país.


Martí Boada
Geògraf, naturalista i doctor en ciències ambientals.


La Vida a Pagès. El món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i Les Balears.
L'estudi de la Masia Catalana.
Editorial La Magrana. Barcelona. 2010

dimecres, 19 de gener del 2011

LA DISTRIBUCION TIRA EL PRECIO DEL ACEITE. El Pais 17-01-2011. Vidal Maté

LOS AGRICULTORES RERCLAMAN LA INTERVENCION DE LAS AUTORIDADES DE LA COMPETENCIA.

El aceite de oliva ha sido elegido como unos de los principales reclamos por algunos de los grupos más importantes de la distribución en la cuesta de enero. Y como resultado de esa elección, los precios al consumidor, en muchos casos, se hallan por debajo de los de coste. Una situación nefasta para el sector. Desde organizaciones agrarias como COAG y UPA se reclama la intervención de las autoridades de Compentencia para investigar si esos grupos están realizando ventas a pérdidas. Las asociaciones agrarias temen que esa fuerte presión de precios a la baja pueda provocar el uso de aceites de calidad inferior como el aceite obtenido del repasado de los orujos.
Los precios en origen para el aceite de oliva se sitúan en una media de 1,74 €. por kilo para un aceite refinable de calidad media 1,90 €. para un aceite ya refinado y a 2,04 €. por kilo para un aceite virgen frente a unois costes que se sitúan en una media de 2,30 €. y de 2,49 €. para un virgen extra. Hay que señalar también que la ayuda media al olivar se sitúa a 0,80 €. kilo de aceite. Un litro equivale a 0,916 Kg.
Según los datos del sector, los costes de comerzialización se sitúan entre 0,25 € y 0,30 €, sin contar el 8% del IVA.
En las últimas semanas han proliferado ofertas de aceites a bajos precios: Carrefour vende la garrafa de 5 litros a 17,55 € para un aceite virgen extra. Lidl vende a 2,25 € litro. y a 2,79 € el virgen; Mercadona, a 2,35 € y a 2,79 el virgen extra. Carbonell vende en Eroski a 1,91 € el litro. Alcampo ofrece marca propia a 2,25 € y en Día la segunda botella sale a 1,57.


---------------------------------------------------------------------------------------------
Deméter dice:

Vergonzoso, la destrucción del campo. El único sector que no puede negociar el precio con los costes reales encima de la mesa. Deméter de Tastavins, S.L., que invierte en el campo y cree en la actividad agraria como una forma de equilibrar la economía de nuestro Pais, no quiere subvencuiones, quiere precios reales. Hacemos un producto único y reconocido mundialmente. ACEITE EXTRA VIRGEN DE LA VARIEDAD  DE ACEITUNA EMPELTRE.

Nuestro aceite marca TEL.LÚRIC, Extra Virgen. en transición a calificación ecológico por el Comité Aragonés de Agricultura Ecológica, emvasado en botellas de vidrio de 500Cc. lo vendemos a 4 €. Detrás esta la ilusión por el trabajo bien hecho; el respeto por la biodiversidad; mantenemos la vida en el campo en zona montañosa, apostamos por una agricultura de secano. Convivimos con jabalis, zorras, liebres, conejos, aves...... queremos seguir compartiendo nuestro habitat con ellos.

Por eso apelamos a nuestra diosa Deméter,

dimecres, 12 de gener del 2011

D'AGRICOLIA.t M. Porci Cató. (234 a.C. - 149 a.C.)

Marc Porci Cató, "optimus orator optimus imperator optimus senator"


El " Liber De Agri Cultura", La obra més antiga, en prosa, de la literatura llatina.


Diu del nostre fruit, la oliva:


"...Ex quauis olea oleum uiridius et bonum fieri potest, si temperi facies..."


De qualsevulla oliva es pot fer oli bo i clar, si el fas d'hora.


....En ésser triada l'oliva, fes l'oli tot d'una, que no es podrís. Pensa que tots els anys solen venir grans tempestes que fan caure l'oliva; si la culls aviat, i les piques són apunt, cap d'any no et pervindrà del temporal, i l'oli sortirà més clar i millor; si l'oliva, però, roman massa estona en terra o amuntegada, es podrirà: l'oli serà pudent......


 Ed. Fundació Bernat Metge, traducció Salvador Galmés. Barcelona. 1927.


Més de 2000 anys treballant els nostres olivers i encara persistim.   Formen part del nostre paisatge, de la nostra cultura, del nostre món. 
Cada olivera és un testimoni viu de segles de petjada humana, i ens ha acompanyat a l'hora de anar creant la preuada, mundialment, dieta mediterrània.


Deméter de Tastavins.
www.flickr.com/photos/demeter2007

dijous, 6 de gener del 2011

Diccionari de la Mitologia Grega i Romana. Jordi Parramon i Blasco

DEMÈTER









Deesa olímpica, filla de Cronos ide Rea. Tenia al seu càrrec la terra i les plantes i es convertí en deesa de l'agricultura, d'on passà, en la primitiva societat agrària, a protegir la familia i les institucions públiques. S'uní a Zeus i tingué una filla, Persèfone, raptada per Hades i portada als inferns, on Demèter la trobà després d'una llarga recerca que es detalla en el mite essencial de la deesa, un dels que expliquen el cicle anyal de la vegetaciói. També tingué relacions amb l'heroi Jasió, i Poseidó la va seduir: del primer va néixer Plutos, del segon el cavall Aríon i una tal Despena ("senyora"), el veritable nom de la qual era secret. El seu santuari més important era a Eleusis, on cada any se celebraven uns misteris relacionats amb el mite del rapte de Persèfone i un festival menor. Li eren consagrades les espigues, amb les quals la presentaven les estàtues de culte, i, entre els animals, la grua i la truja. Els romans la van identificar com a Ceres.

Edicions 62. Barcelona 1996. edició La Butxaca 2009.

L'OLIVERA MALLORQUINA. poema de Josep Lluís Pons i Gallarza

L'OLIVERA MALLORQUINA

Conta´m, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,

noves del temps d'enrera
que escrites veig en la surenca soca.

Jo vinc a recolzar-me
a tes nuades rels, trist d'enyorança,
perquè vulles tornar-me
dels béns que n'he perduts sols l'esperança.

Tot delicat fullatge,
que sota lo cel blau l'embat oreja,
és de la pau la imatge,
de tots los goigs de la ciutat enveja.

Ta rama verda i blanca
com cabellera d'àngel t'emmantella,
i a ta esqueixada branca
falta pel vent l'arrabassada estella.

Quan jove i vincladissa,
creixies sobre el marge de la coma,
xemava ta verdissa
la falç del llaurador fill de Mahoma.

L'àrab i sa mainada,
respirant-ne tes flors, pel maig sortien,
i ta oliva escampada
sos fills, per la tardor, la recollien.

Ah, quin dol! Escoltant
del corn aragonès lo toc de guerra,
tallà tos brots, donant
empriu a l'host de la guanyada terra!

I el jorn de la conquista,
ab llàgrimes del cor senyant sos passos,
sense girar la vista,
sortí ab l'infant més xic estret als braços.

Los cavalls trepitjaren
dins lo solc sarraí les brulles tendres,
i els ferros enfonsaren
de l'alqueria a les calentes cendres.

*

Com reposava a l'ombra,
deslliurat lo baró dels durs arnesos,
mentre els llebrers sens nombre
jeien al sol, assedegats i estesos!

I de son puny volant,
el manyac esparver dalt de tu es posava,
les ungles encreuant,
i els tendres cims dels branquillons vinclava.

*

Quan era una alta ermita
aquest claper de trossejada runa,
lo místic cenobita
aquí s'agenollava al clar de lluna.

Al toc del monestiri,
mans plegades al pit, pregàries deia,
i el cel, en son deliri,
per lo reixat de ton combratge veia.

*

Ara aquí el temps enganya
lo pastoret que embadalit s'atura
i ab flabiol de canya
gira el ramat que al comellar pastura.

Mentre l'ovella tosa
ab lo clapat anyell entorn apila,
la cabra delitosa
tos anys novells per rosegar s'enfila.

*

Arbre amic del qui plora,
dosser sagrat d'eternitat serena,
jo et sento grat l'hora
que m'has aidat a conhortar ma pena.

Tu al cor m'has donat força,
tu apar que em tornes joventut perduda,
com de ta eixuta escorça
la saba n'ix que ton brancatge muda.

Jo moriré i encara
espolsarà el mestral ta negra oliva;
res serà del que és ara;
tu sobre el blau penyal romandràs viva.

Josep Lluís Pons i Gallarza (1823-1894)
(Maria Victòria Solina  i   Jordi Bigues: Els arbres a la poesia catalana. Ed. 3i4. València 2007.)