logo de Deméter de Tastavins, S.L.

logo de Deméter de Tastavins, S.L.
conreu d'oliveres, ametllers, vinya i horta. Agricultura amb Certificació Ecològica. demeterdetastavins@gmail.com

dimecres, 19 de gener del 2011

LA DISTRIBUCION TIRA EL PRECIO DEL ACEITE. El Pais 17-01-2011. Vidal Maté

LOS AGRICULTORES RERCLAMAN LA INTERVENCION DE LAS AUTORIDADES DE LA COMPETENCIA.

El aceite de oliva ha sido elegido como unos de los principales reclamos por algunos de los grupos más importantes de la distribución en la cuesta de enero. Y como resultado de esa elección, los precios al consumidor, en muchos casos, se hallan por debajo de los de coste. Una situación nefasta para el sector. Desde organizaciones agrarias como COAG y UPA se reclama la intervención de las autoridades de Compentencia para investigar si esos grupos están realizando ventas a pérdidas. Las asociaciones agrarias temen que esa fuerte presión de precios a la baja pueda provocar el uso de aceites de calidad inferior como el aceite obtenido del repasado de los orujos.
Los precios en origen para el aceite de oliva se sitúan en una media de 1,74 €. por kilo para un aceite refinable de calidad media 1,90 €. para un aceite ya refinado y a 2,04 €. por kilo para un aceite virgen frente a unois costes que se sitúan en una media de 2,30 €. y de 2,49 €. para un virgen extra. Hay que señalar también que la ayuda media al olivar se sitúa a 0,80 €. kilo de aceite. Un litro equivale a 0,916 Kg.
Según los datos del sector, los costes de comerzialización se sitúan entre 0,25 € y 0,30 €, sin contar el 8% del IVA.
En las últimas semanas han proliferado ofertas de aceites a bajos precios: Carrefour vende la garrafa de 5 litros a 17,55 € para un aceite virgen extra. Lidl vende a 2,25 € litro. y a 2,79 € el virgen; Mercadona, a 2,35 € y a 2,79 el virgen extra. Carbonell vende en Eroski a 1,91 € el litro. Alcampo ofrece marca propia a 2,25 € y en Día la segunda botella sale a 1,57.


---------------------------------------------------------------------------------------------
Deméter dice:

Vergonzoso, la destrucción del campo. El único sector que no puede negociar el precio con los costes reales encima de la mesa. Deméter de Tastavins, S.L., que invierte en el campo y cree en la actividad agraria como una forma de equilibrar la economía de nuestro Pais, no quiere subvencuiones, quiere precios reales. Hacemos un producto único y reconocido mundialmente. ACEITE EXTRA VIRGEN DE LA VARIEDAD  DE ACEITUNA EMPELTRE.

Nuestro aceite marca TEL.LÚRIC, Extra Virgen. en transición a calificación ecológico por el Comité Aragonés de Agricultura Ecológica, emvasado en botellas de vidrio de 500Cc. lo vendemos a 4 €. Detrás esta la ilusión por el trabajo bien hecho; el respeto por la biodiversidad; mantenemos la vida en el campo en zona montañosa, apostamos por una agricultura de secano. Convivimos con jabalis, zorras, liebres, conejos, aves...... queremos seguir compartiendo nuestro habitat con ellos.

Por eso apelamos a nuestra diosa Deméter,

dimecres, 12 de gener del 2011

D'AGRICOLIA.t M. Porci Cató. (234 a.C. - 149 a.C.)

Marc Porci Cató, "optimus orator optimus imperator optimus senator"


El " Liber De Agri Cultura", La obra més antiga, en prosa, de la literatura llatina.


Diu del nostre fruit, la oliva:


"...Ex quauis olea oleum uiridius et bonum fieri potest, si temperi facies..."


De qualsevulla oliva es pot fer oli bo i clar, si el fas d'hora.


....En ésser triada l'oliva, fes l'oli tot d'una, que no es podrís. Pensa que tots els anys solen venir grans tempestes que fan caure l'oliva; si la culls aviat, i les piques són apunt, cap d'any no et pervindrà del temporal, i l'oli sortirà més clar i millor; si l'oliva, però, roman massa estona en terra o amuntegada, es podrirà: l'oli serà pudent......


 Ed. Fundació Bernat Metge, traducció Salvador Galmés. Barcelona. 1927.


Més de 2000 anys treballant els nostres olivers i encara persistim.   Formen part del nostre paisatge, de la nostra cultura, del nostre món. 
Cada olivera és un testimoni viu de segles de petjada humana, i ens ha acompanyat a l'hora de anar creant la preuada, mundialment, dieta mediterrània.


Deméter de Tastavins.
www.flickr.com/photos/demeter2007

dijous, 6 de gener del 2011

Diccionari de la Mitologia Grega i Romana. Jordi Parramon i Blasco

DEMÈTER









Deesa olímpica, filla de Cronos ide Rea. Tenia al seu càrrec la terra i les plantes i es convertí en deesa de l'agricultura, d'on passà, en la primitiva societat agrària, a protegir la familia i les institucions públiques. S'uní a Zeus i tingué una filla, Persèfone, raptada per Hades i portada als inferns, on Demèter la trobà després d'una llarga recerca que es detalla en el mite essencial de la deesa, un dels que expliquen el cicle anyal de la vegetaciói. També tingué relacions amb l'heroi Jasió, i Poseidó la va seduir: del primer va néixer Plutos, del segon el cavall Aríon i una tal Despena ("senyora"), el veritable nom de la qual era secret. El seu santuari més important era a Eleusis, on cada any se celebraven uns misteris relacionats amb el mite del rapte de Persèfone i un festival menor. Li eren consagrades les espigues, amb les quals la presentaven les estàtues de culte, i, entre els animals, la grua i la truja. Els romans la van identificar com a Ceres.

Edicions 62. Barcelona 1996. edició La Butxaca 2009.

L'OLIVERA MALLORQUINA. poema de Josep Lluís Pons i Gallarza

L'OLIVERA MALLORQUINA

Conta´m, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,

noves del temps d'enrera
que escrites veig en la surenca soca.

Jo vinc a recolzar-me
a tes nuades rels, trist d'enyorança,
perquè vulles tornar-me
dels béns que n'he perduts sols l'esperança.

Tot delicat fullatge,
que sota lo cel blau l'embat oreja,
és de la pau la imatge,
de tots los goigs de la ciutat enveja.

Ta rama verda i blanca
com cabellera d'àngel t'emmantella,
i a ta esqueixada branca
falta pel vent l'arrabassada estella.

Quan jove i vincladissa,
creixies sobre el marge de la coma,
xemava ta verdissa
la falç del llaurador fill de Mahoma.

L'àrab i sa mainada,
respirant-ne tes flors, pel maig sortien,
i ta oliva escampada
sos fills, per la tardor, la recollien.

Ah, quin dol! Escoltant
del corn aragonès lo toc de guerra,
tallà tos brots, donant
empriu a l'host de la guanyada terra!

I el jorn de la conquista,
ab llàgrimes del cor senyant sos passos,
sense girar la vista,
sortí ab l'infant més xic estret als braços.

Los cavalls trepitjaren
dins lo solc sarraí les brulles tendres,
i els ferros enfonsaren
de l'alqueria a les calentes cendres.

*

Com reposava a l'ombra,
deslliurat lo baró dels durs arnesos,
mentre els llebrers sens nombre
jeien al sol, assedegats i estesos!

I de son puny volant,
el manyac esparver dalt de tu es posava,
les ungles encreuant,
i els tendres cims dels branquillons vinclava.

*

Quan era una alta ermita
aquest claper de trossejada runa,
lo místic cenobita
aquí s'agenollava al clar de lluna.

Al toc del monestiri,
mans plegades al pit, pregàries deia,
i el cel, en son deliri,
per lo reixat de ton combratge veia.

*

Ara aquí el temps enganya
lo pastoret que embadalit s'atura
i ab flabiol de canya
gira el ramat que al comellar pastura.

Mentre l'ovella tosa
ab lo clapat anyell entorn apila,
la cabra delitosa
tos anys novells per rosegar s'enfila.

*

Arbre amic del qui plora,
dosser sagrat d'eternitat serena,
jo et sento grat l'hora
que m'has aidat a conhortar ma pena.

Tu al cor m'has donat força,
tu apar que em tornes joventut perduda,
com de ta eixuta escorça
la saba n'ix que ton brancatge muda.

Jo moriré i encara
espolsarà el mestral ta negra oliva;
res serà del que és ara;
tu sobre el blau penyal romandràs viva.

Josep Lluís Pons i Gallarza (1823-1894)
(Maria Victòria Solina  i   Jordi Bigues: Els arbres a la poesia catalana. Ed. 3i4. València 2007.)