logo de Deméter de Tastavins, S.L.

logo de Deméter de Tastavins, S.L.
conreu d'oliveres, ametllers, vinya i horta. Agricultura amb Certificació Ecològica. demeterdetastavins@gmail.com

dijous, 6 de gener de 2011

L'OLIVERA MALLORQUINA. poema de Josep Lluís Pons i Gallarza

L'OLIVERA MALLORQUINA

Conta´m, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,

noves del temps d'enrera
que escrites veig en la surenca soca.

Jo vinc a recolzar-me
a tes nuades rels, trist d'enyorança,
perquè vulles tornar-me
dels béns que n'he perduts sols l'esperança.

Tot delicat fullatge,
que sota lo cel blau l'embat oreja,
és de la pau la imatge,
de tots los goigs de la ciutat enveja.

Ta rama verda i blanca
com cabellera d'àngel t'emmantella,
i a ta esqueixada branca
falta pel vent l'arrabassada estella.

Quan jove i vincladissa,
creixies sobre el marge de la coma,
xemava ta verdissa
la falç del llaurador fill de Mahoma.

L'àrab i sa mainada,
respirant-ne tes flors, pel maig sortien,
i ta oliva escampada
sos fills, per la tardor, la recollien.

Ah, quin dol! Escoltant
del corn aragonès lo toc de guerra,
tallà tos brots, donant
empriu a l'host de la guanyada terra!

I el jorn de la conquista,
ab llàgrimes del cor senyant sos passos,
sense girar la vista,
sortí ab l'infant més xic estret als braços.

Los cavalls trepitjaren
dins lo solc sarraí les brulles tendres,
i els ferros enfonsaren
de l'alqueria a les calentes cendres.

*

Com reposava a l'ombra,
deslliurat lo baró dels durs arnesos,
mentre els llebrers sens nombre
jeien al sol, assedegats i estesos!

I de son puny volant,
el manyac esparver dalt de tu es posava,
les ungles encreuant,
i els tendres cims dels branquillons vinclava.

*

Quan era una alta ermita
aquest claper de trossejada runa,
lo místic cenobita
aquí s'agenollava al clar de lluna.

Al toc del monestiri,
mans plegades al pit, pregàries deia,
i el cel, en son deliri,
per lo reixat de ton combratge veia.

*

Ara aquí el temps enganya
lo pastoret que embadalit s'atura
i ab flabiol de canya
gira el ramat que al comellar pastura.

Mentre l'ovella tosa
ab lo clapat anyell entorn apila,
la cabra delitosa
tos anys novells per rosegar s'enfila.

*

Arbre amic del qui plora,
dosser sagrat d'eternitat serena,
jo et sento grat l'hora
que m'has aidat a conhortar ma pena.

Tu al cor m'has donat força,
tu apar que em tornes joventut perduda,
com de ta eixuta escorça
la saba n'ix que ton brancatge muda.

Jo moriré i encara
espolsarà el mestral ta negra oliva;
res serà del que és ara;
tu sobre el blau penyal romandràs viva.

Josep Lluís Pons i Gallarza (1823-1894)
(Maria Victòria Solina  i   Jordi Bigues: Els arbres a la poesia catalana. Ed. 3i4. València 2007.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada