logo de Deméter de Tastavins, S.L.

logo de Deméter de Tastavins, S.L.
conreu d'oliveres, ametllers, vinya i horta. Agricultura amb Certificació Ecològica. demeterdetastavins@gmail.com

divendres, 28 d’octubre de 2011

Receptes i varies per a principi de tardor

Vet aquí alguns comentaris i receptes al voltant de la ultima cistella del 24 d’octubre i de les verdures que hi heu trobat


Api:
si no l’heu consumit tot, espero que estigui a les fresques o a dins d’un got amb aigua, ja que en uns dies va perdent la frescor... Si us sobra es pot congelar fàcilment desprès d’haver-lo  escaldat 2-3 minuts (si el refredeu en aigua amb gel millor), assecat i embossat adequadament.

Nap i Xirivia:
son elements molt emprats en brous, però us convido a provar-los cuits barrejats amb les altres verdures. Podeu trossejar-los en daus prèviament abans de  ficar-los a l’olla amb la resta de verdures (pastanagues, patates fulles de col, carbassa ceba o porro...), i fins i tot sofregir-los per augmentar el gust de tot plegat. Segon pas: fiqueu si voleu abundant aigua i podeu escollir dues opcions. Si voleu que les verdures conservin totes les propietats, saleu l’aigua; si us estimeu més que les sals minerals i la majoria de les propietats es quedin al brou no ho feu. El resultat es pot gestionar de mil formes: saltejar les verdures amb all o ceba o pernil o cansalada etc. per menjar les a trossets i reservar el brou per a altres preparacions (sopes, arrossos). Triturar les verdures amb una part del brou i preparar així una gustosa crema de verdures a la que podeu afegir, tot escalfant, llet i formatge ratllat. Personalment no se resistir a la temptació de coronar el plat amb un raig d’Oli d’Oliva Verge Extra cru (Us agradaria tastar al nostre Tel·lúric?) i un polsim de pebre acabat de moldre.

Borraina:
gran desconeguda  (o quasi) de les nostres cuines...... Personalment, considero que li dona unes quantes voltes a la estimadíssima bleda! Home! Es veritat que es força peluda i que pot arribar a punxar una mica però us asseguro que l’esforç de preparar-la s’ho val. Per les punxes, si voleu, empreu uns guants de goma.
Per a prepara-les, si no tinc massa temps, només les rento i les fico a l’olla amb aigua i sal bullint pel mateix temps que requereixen les bledes 10-12 minuts. Naturalment les fulles quedaran força mes pansides que les tiges. Els pels o petites punxes quedaran absolutament innòcues. Algunes persones es prenen la molèstia de pelar les tiges i jo no m’hi fico; naturalment requereix mes temps. Si voleu la mateixa textura entre tija i fulla, reserveu les fulles per un 5 o 6 minuts abans de bullir-les.
Com les mengem?
Si bullides amb patata us farten ja una mica, saltegeu-les amb un fil d’Oli d’Oliva Verge Extra amb un gra d’all (com sempre).  A casa, sovint, les saltegem directament amb all i cansalada (o speck o amb pasta de xoriço picant preparat per l’Ester de la Portellada), afegint una raig de crema de llet o llet, pebre negre molt, per a amanir la pasta cuita al dente i afegida a la paella directament. Algun cop i vaig preparar també el farciment dels ravioli però això es mes elaborat i si ho desitgeu  us ho explicaré en un altre moment.
La crema de borraina es deliciosa i es prepara com totes les cremes de verdura utilitzant una mica de patata per a espessir-la, i altres verdures al gust: ceba, pastanaga, etc. Es boníssima també servida freda.

Espero que amb aquestes suggeriments, tingueu sempre mes ganes de consumir verdures i de forma mes variada i simpàtica. De ben segur que si us fiqueu, en sabeu molt més que nosaltres. Ànims!

Salut i bons aliments.

Reflexions de tardor

Tardor, tard... i la pluja.
Bentornats a aquest espai d’actualització de les noticies dels horts de Demeter. En aquesta reflecció m’he allartgat una mica, aprofitant els dies grisos que ens estan acompanyant. L’aniré repartint en tres troncs dedicats al que succeeix i el que ens espera, per aquesta tardor-hiver, a cadascú dels nostres horts .
Quin final d’estiu ens hem trobat, mai no s’acabava i de sobte... la tardor.
Aquests “desajustaments climàtics” han provocat efectes curiosos als nostres horts, cadascú amb les seves característiques climàtiques, com ja hem anat comentant. Gairebé tota l’activitat s’ha desenvolupat als horts del Matarranya que per extensió i temporada productiva requerien majors atencions.
Ha fet mes calor del compte fins fa ben poc, i les papallones del la col (Pieris brassicae)
 
Pieris rapae papallona
  
Pieris rapae eruga rosegant les fulles













Cols, col-i-flor i broccoli
 al Tastavins
han aprofitat per a pondre un despropòsit d’ous que ens ha estat impossible controlar del tot: a l’hort del mas ,tant les primeres cols així com els “broccoli” han patit un assalt d’erugues gairebé definitiu. Aquestes verdures, o el que en queda, no es podran comercialitzar i acabaran a les nostres olles, amanides o conserves personals. 
Millor sort han tingut les del Riu Tastavins on la major pressió de control i el clima lleugerament mes fresc de nit han per mes controlar l’atac. Broccoli, cols arrissades, cols de Brusselles, i col-i-flors van creixent i estaran a les cistelles en poques setmanes.

 
Arreu, els esperats tomàquets de tardor (llegeix la noticia anterior dels horts) continuen sorprenent per la seva presencia, tot i que fa setmanes que avisem de la imminent desaparició de l’estrella (a dita vostra) de la cistella. Triguen en madurar per les nits fresques i el dia mes curt, tot i així, potser seguiran unes setmanes mes.
Cebes tendres a l'esquerra i porros a la dreta
Els pebrots pateixen una mica més pel fred que ha fet en els darrers dies, però si es confirma la manca de gelades primerenques, també continuaran presents gracies a la bona florida propiciada per la pluja de primers de setembre. Les albergínies també, encara que lentetes van fent, esperant les gelades de finals de novembre que les reduiran del tot. Per la resta dels horts, les cebes tendres estan massa avançades per l’època però no estan malament, els porros i les pastanagues llueixen els uns i pateixen les altres.
 

Les remolatxes revifen, els naps ja han aparegut a la cistella, les bledes no cessen de proliferar. Uns quants tomacons estan a sarró i d’altres aniran caient, en breu, acompanyant les patates, les carbasses i les cebes de guardar. Els alls tendres comencen a treure el nas. Enciams i escaroles (de fulla ampla i arrissada) esperen el fred amb ànim distint...


Tot re adreçant-vos a les properes etapes de reflexions de tardor, voliem esmentar algunes verdures que heu trobat a la cistella i proposar usos i receptes si us convé a l'apartat de Recepte i varies

Fins aviat


dijous, 6 d’octubre de 2011

Baltasar Porcel. Olympia a mitjanit. Un Paisatge Mallorqui que podria ser el Matarranya

Un paisatge Mallorquí que podria ser ben ve el Matarranya, desitgem que el final, trist, no sigui el de tot el nostre territori, encara que els indicis no son gaire optimistes.

Masos de Xuxim. Demèter de Tastavins. Matarranya.




"....Aquella terra era gairebé íntegrament de secà, tant de gra com de llegum -el blat i l'ordi, les faves, les llenties, els cigrons i els pèsols-, exceptuant la breu zona del Rajolí, la font que alimentava la bassa i d'aqui irrigava una petita horta gairebé només per al consum de la finca, amb les marjades veïnes per sembrar-hi farratge per al bestiar. Però tot allò, amb els anys de la davallada agrícola, havia estat envaït per les argelagues, el romaní, els esbarzers.
    Arreu perduraven figueres i pruneres, parres, abans ufanoses i que s´havien convertit en sarments esfullats, en branques cadavèriques. I el ramat d'ovelles de Son Matamala, que tanta anomenada havia tingut, perquè amb la seva llet formatjaven unes peces rodones, petites, gruixudes, en les quals barrejaven aromàtica pols de flor de romaní, ja només belava en la imaginació nostàlgica dels vells.
     Com la tafona, immensa; ja no molia ni prensava olives, tota talment un palau sepultat en el qual els cortinatges s'haguessin transmutat en teranyines, vastos llençonls esfilagarsats, enganxifosos, que cobrien els estris morts i les finestres cegades, una mena de teatre abandonat, però amb una imprecisa cua de vida: semblava o no semblava que encara pogués sortir per allí un actor exhaurit per assajar una última interpretació funesta abans de caure retut. Ah, aquell antic oli clar de Son Matamala, que en abocar-lo cantava amb clarors....
      I les ametlles ja es deixaven sense collir, romanien l'hivern sencer com trossos de carbó en els arbres despullats. Amb els pocs i ja ancians jornalers que subsistien a Son Matamala, els quals es quedaven mirant els depauperats ametllers i remenaven el cap incrèduls: aquells fruits havien estat l'or i la festa de les finques, la   incommensurable cerimònia anual de la seva collita, els batedors embrancats en l'arbre i espolsant-lo amb garrots fins , l'estol de collidores acalades i entonant una i una altra cantarella, els paners que s'omplien a vessar, el berenar d'un gibrell de trampó, verdura i vinagre, on sucaven pan, les rialles i la glòria del sol. ..."