logo de Deméter de Tastavins, S.L.

logo de Deméter de Tastavins, S.L.
conreu d'oliveres, ametllers, vinya i horta. Agricultura amb Certificació Ecològica. demeterdetastavins@gmail.com

dijous, 6 d’octubre de 2011

Baltasar Porcel. Olympia a mitjanit. Un Paisatge Mallorqui que podria ser el Matarranya

Un paisatge Mallorquí que podria ser ben ve el Matarranya, desitgem que el final, trist, no sigui el de tot el nostre territori, encara que els indicis no son gaire optimistes.

Masos de Xuxim. Demèter de Tastavins. Matarranya.




"....Aquella terra era gairebé íntegrament de secà, tant de gra com de llegum -el blat i l'ordi, les faves, les llenties, els cigrons i els pèsols-, exceptuant la breu zona del Rajolí, la font que alimentava la bassa i d'aqui irrigava una petita horta gairebé només per al consum de la finca, amb les marjades veïnes per sembrar-hi farratge per al bestiar. Però tot allò, amb els anys de la davallada agrícola, havia estat envaït per les argelagues, el romaní, els esbarzers.
    Arreu perduraven figueres i pruneres, parres, abans ufanoses i que s´havien convertit en sarments esfullats, en branques cadavèriques. I el ramat d'ovelles de Son Matamala, que tanta anomenada havia tingut, perquè amb la seva llet formatjaven unes peces rodones, petites, gruixudes, en les quals barrejaven aromàtica pols de flor de romaní, ja només belava en la imaginació nostàlgica dels vells.
     Com la tafona, immensa; ja no molia ni prensava olives, tota talment un palau sepultat en el qual els cortinatges s'haguessin transmutat en teranyines, vastos llençonls esfilagarsats, enganxifosos, que cobrien els estris morts i les finestres cegades, una mena de teatre abandonat, però amb una imprecisa cua de vida: semblava o no semblava que encara pogués sortir per allí un actor exhaurit per assajar una última interpretació funesta abans de caure retut. Ah, aquell antic oli clar de Son Matamala, que en abocar-lo cantava amb clarors....
      I les ametlles ja es deixaven sense collir, romanien l'hivern sencer com trossos de carbó en els arbres despullats. Amb els pocs i ja ancians jornalers que subsistien a Son Matamala, els quals es quedaven mirant els depauperats ametllers i remenaven el cap incrèduls: aquells fruits havien estat l'or i la festa de les finques, la   incommensurable cerimònia anual de la seva collita, els batedors embrancats en l'arbre i espolsant-lo amb garrots fins , l'estol de collidores acalades i entonant una i una altra cantarella, els paners que s'omplien a vessar, el berenar d'un gibrell de trampó, verdura i vinagre, on sucaven pan, les rialles i la glòria del sol. ..."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada