logo de Deméter de Tastavins, S.L.

logo de Deméter de Tastavins, S.L.
conreu d'oliveres, ametllers, vinya i horta. Agricultura amb Certificació Ecològica. demeterdetastavins@gmail.com

diumenge, 27 de novembre de 2011

Una recepta tot enganyant el mal temps: una RATAFAINA

Rata-faina?
Ratatouille o samfaina, pisto o caponata? Es el mateix! Amb petites variants que depenen dels gustos, la disponibilitat d’ingredients, d’eines, del temps...
Fa unes setmanes em trobava sol a La Portellada, no feia massa bon temps, i, com no podia treballar a fora, em venia molt de gust fer una mica de cuina amb el que tenia entre mans (al cabàs més ben dit).
Volia menjar patata, però també l’albergínia que quedava mig pansida i corcada reclamava un us ràpid, tanmateix l’últim carbassó collit era només mig aprofitable.... Que podia fer? Amb bons productes és difícil que qualsevol cosa surti malament, sempre que sigui comestible i m’hi vaig llençar de cap.
Volia una cosa que quedés consistent per mossegar, però feta i ben barrejada, amb gust però amb matisos. Finalment amb el que hi havia va sortir una preparació amb verdures que he "batejat" Ratafaina!!! I ho vaig fer tot a la paella, afegint les verdures una a una començant per les que coïen mes lentament i saltejant...
Us ho simplificaré aclarint els passos:

Per a 4 persones:
3-4 patates mitjanes
2 albergínies mitjanes o 1 gran
1 carbassó (dels nostres ja no en queden...),
2 cebes mitjanes
1/2 pebrot de cada color
3 o 4 tomàquets
2 grans d’all
sal , oli verge extra, pebre, i herbes aromàtiques (de Provença o fines herbes o farigola i orenga i/o comí en pols)
mig got de vi

Comencem per tallar patates (pelades) i albergínies en talls de mig dit de gruix i  una mica menys el carabassó, però tot aproximadament de les mateixes dimensions. Talleu les cebes en mitjos anells i els pebrots en mitges tires transversals de mig dit de gruix Peleu i talleu els tomàquets en rodanxes.
A la paella (compte amb les dimensions: ha de ser prou gran) poseu Oli d’Oliva Verge Extra (el nostre Tel·lúric per exemple) i quan estigui ben calent aboqueu-hi les patates  fins que comencin a daurar una mica (2-3 minuts). Afegiu les albergínies i daureu sempre a foc alt. Tot seguit el carabassó daurant-lo. Remeneu sovint però amb suavitat, tot i que l’ideal seria “ saltejar” amb un moviment de la paella per a no trencar les verdures que es van coent. Es el moment de salar i posar una mica de pebre. Afegiu la ceba baixant una mica el foc i tot seguit el pebrot i l’all picat. Feu pansir, salpebreu i espolvoregeu amb les herbes remenant sempre a poc a poc. Pujeu el foc i ruixeu amb el vi: pot ser blanc sec, sempre que el tinc a ma faig servir l’altre Tel·lúric, el vi de Garnatxa Negra que fem al Mas, i la sorpresa sempre es majuscula, en positiu. Un cop aixugat el vi podeu afegir les rodanxes de tomaquet rectificant una mica de sal i feu coure 5-7 minuts remenant una mica com sempre. Si les patates encara no estan fetes podeu afegir una mica d’aigua i tapeu. Deixeu eixugar l’aigua i ja està. Podeu servir fred o calent acompanyat de peix blau en conserva o fresc i fet només a la planxa.

Bon profit i fins aviat

Per cert, encara que siguin verdures amb peix, si el vi que heu emprat era un vi negre jo continuaria bevent vi negre durant l’àpat. Naturalment promociono el  nostre Tel·lúric de garnatxa negra: un vi de veritat, fet manualment, segons la tradició, sense llevats artificial i sense bisulfits. Un nèctar que la terra, el clima, les estacions, les botes de roure i la nostra bodega acabada de reformar, el revelen com a fill legítim del nostre territori. Cada any original, però sempre robust i sincer, sense manies i amb moltes agradables sorpreses. Si teniu curiositat per provar-lo comenteu-m’ho per correu i us el podem portar , juntament amb la cistella de verdures, les ametlles o les  olives,al preu de 2€ l'ampolla com a oferta.



Reflexions de tardor II: Cubelles

A Cubelles, a la vora del mar, la situació es força diferent (referint-me a l’entrada anterior del bloc sobre els horts): calor i humitat exagerada han martiritzat les tomaqueres amb mildiu i provocat podriments a tomàquets i pebrots. També es veritat que a l’estiu, a Cubelles, s’hi ha d’estar molt a sobre a l’hort ja que a més a més del clima, les herbes així com els milers de cargols i llimacs que hi prosperen s’han de controlar molt. Tot plegat amb el repartiment i tot, costa de trobar sempre el temps necessari per fer-ho de la millor manera.
Un Pregadeu (Mantis religiosa)
damunt el Boixac: si respectes l'entorn
 ell et recompensa
 De tractaments, encara que permesos, preferim de moment no fer-ne per a conèixer millor la dinàmica conjunta de clima i plantes tot investigant quines essències es van adaptant millor: els pebrots grocs i vermells de “l”Angelet de la Portellada” s’hi troben com a casa; les nyores hi van a noces; els cogombres del país fan furors; per no parlar dels carbassons del país que aquesta primavera-estiu s’omplien de fruits per a la cistella. Els nous reptes per la temporada que ve estan servits: pastanagues, mongetes tendres, alls, col-i flors de primavera, un compost sempre mes ric i complert...
Renovació a les "parades en crestall"
 els enciams per la tardor al costat dels alls
Avui dia a l’hort de Rodoreda hi van creixent ja les primeres faveres, i les plantes de pèsols ja han tret el nas. Remolatxes s’obren pas d’entre les nombroses pedres (sempre massa nombroses), els porros de primavera s’enforteixen, i els enciams han superat la fase mes cruenta de l’atac dels llimacs esperant la companya dels propers ravenets.
 El desafiament de la pastanaga continua, mentre que els alls tendres i les cols d’hivern es consoliden. L’adob en verd ja està sembrat per a millorar l’estructura de la terra que acollirà les patates primerenques. 
La protecció de la ultima sembrada de faveres
En un raconet hi anem cultivant aquelles plantes que ens podran ser útils en la gestió de les plagues o com auxiliars als cultius: Euphorbia lathyris, Consolida mayor, Urtica dioica, Inula viscosa, Ruta graveolens, Farigola Orenga, Alfàbrega, Romaní, Sàlvia, Boixac, Tagetes etc.
Aquesta tardor i hivern dedicarem molt d’esforç a aquesta parcel·la per a assegurar que el clima benèvol jugui al nostre favor i ens permeti gaudir d’enciams, bledes, cebes tendres, cols, faves i pèsols, remolatxes, ravenets, pastanagues.
Sort de la pluja d'aquestes ultimes setmanes...

Fins aviat

dimecres, 2 de novembre de 2011

Homenatge al responsable de l'Horta de Deméter. Luca Lavelli, de Sirmione al llac de Garda

L'ànima del projecte de l'horta a Deméter de Tastavins és Luca Lavelli originari de Sirmione provincia de Brescia a la Lombardia fronterera amb Verona del Veneto. Una terra magnífica i amb gran pes de la història cultural de la nostra mediterrània. En homenatge al matarranyec del llac de Garda reproduïm aquest poema de Catul dedicat a la bella Sirmione península envoltada pel llac. Només ens contemplen 2070 anys.

Poema XXXI. CATUL ( 87 a.C. - 54 a. C.) Verona - Roma

Sirmió, nineta de totes les penínsules i de les illes
que, en els llacs d'aigües clares i en l'ample mar, l'un i
l'altre Neptú sostenen, amb quin goig i amb quina joia
et vinc a veure! Jo mateix amb prou feines puc creure
que he deixat Tínia i les planes de Bitínia i que et contemplo
en pau. Oh! ¿Què hi ha de més venturós que
estar lliure de neguits, quan l'esperit deposa la seva càrrega i,
rendits per les fatigues sofertes en terra estrangera,
arribem a la nostra llar i descansem en el llit enyorat ?
Aquesta és la meva única recompensa d'uns sofriments
tan grans. Salut, oh bella Sirmió, i alegra't de l'alegria del
teu amo; i vosaltres, aigües lídies del llac, feu esclatar
totes les rialles que teniu dins vostre.

Traducció de : J. Vergés i A. Seva

Catul : Poesies. Fundació Bernat Metge. Escriptors Llatins