Risotto amb Carabassa, (Spéck) i escarola. Remolatxa i voltants. Favetes amb beina

Hola a tothom i ben tornats a aquest espai de receptes.

Aquesta entrada va de receptes “exòtiques” i curioses amb els productes de la cistella:

Risotto amb carabassa (Speck) i escarola.

Truita de remolatxa.

Truita de faves tendres

Risotto amb carabassa (Speck) i escarola.

Ingredients per a 4 persones:

1 ceba picada fina

250-300g de carabassa en daus petits

6 fulles verdes d’escarola a la “Julienne”

(opcional) dos talls gruixuts d’Speck o de cansalada tallats en tiretes

6 tassetes de cafè d’arròs de gra rodó(si es integral millor)

12 tassetes de brou vegetal (15 si l’arròs es integral)

1 ½ tasseta de vi blanc

Oli d’oliva verge extra (Tel·luric?)

Sal

Pebre negre (acabat de moldre)

Comí en pols (opcional pero recomanable)

Una nou de mantega

Parmiggiano Reggiano

Comencem per sofregir la carabassa amb una bona quantitat d’oli durant almenys 5 minuts a foc viu, salant una i afegint el comí i el pebre. Tot seguit afegim la ceba baixant el foc fins que estigui ben sofregida salant una mica més. Afegim ara l’Speck o la cansalada tot refregint una mica.

Aboquem-hi l’arròs i sofregim-lo a foc viu fins que canviï de color i quedi translúcid. Banyem amb el vi blanc i deixem evaporar, tot remenant i sense baixar el foc. Anem afegint el brou a poc a poc a foc viu sense deixar de remenar. Afegim nou brou quan l’anterior s’hagi eixugat. D’aquesta manera l’arròs estarà llest en 16-18 minuts (5-6 min mes si l’arròs es integral). Els últims 5 minuts (abans de la última remenada amb el brou) no oblidem afegir a la paella l’escarola i acabem la cocció. Si ho desitgem afegim una nou de mantega i deixem reposar l’arròs a la paella uns pocs minuts. Afegim doncs el Parmiggiano Reggiano acabat de ratllar, remenem i servim de seguida. Bon profit.

Remolatxa

Que fer amb un parell de remolatxes formoses? Les pelem i les tallem o ratllem finetes per a posar en cru a l’amanida o marinades amb sal oli llimona i pebre. O les bullim amb pell com les patates, en aigua salada, punxant-les per a comprovar el punt de cocció desitjat. Un cop refredades es conserven força dies en un contenidor a la nevera, cobertes amb l’aigua de cocció. Quan es necessitin es pelen amb les mans (compte que taquen força!!!) i es tallen al gust per a afegir a l’amanida o per acompanyar altres viandes. I en truita? Sí sí,  en truita! A veure com:

Es fan servir com les patates fregint-les a foc lent, amb força oli, molt finetes amb o sense ceba. No es cap heretgia, utilitzar les que ja hem bullit anteriorment, o expressament (almenys una mica), i passar-les per la paella, ja que escurcem els temps, encara que  podem perdre part de les sals minerals i vitamines en la cocció. Encara calentes les barregem amb l’ou batut (si el batem amb la batedora amb un gra d’all ens quedará una truita molt esponjosa i gustosa). I a la paella! No us ensenyaré yo a fer una truita!!!!! Només una advertència..... vigileu amb la sal ja que la remolatxa es força dolça i en necessita més!! Si més no, podeu obviar la sal afegint les vostres espècies favorites. Les especies combinen normalment molt bé amb la dolçor (comí, pebre, nou moscada, bitxo etc.) i ens estalvien problemes de hipertensió. Re-bon profit.

Faves

Ara que ja han aparegut les primeres faves tendres (amb beina) us ofereixo un recordatori o un suggeriments per a gaudir-les d’una manera especial.

Amb un grapat de faves fresques amb beina (200g) (les mes petites que amb prou feina marquen el gra son les mes adients), en tenim prou una truita per a 3-4 persones ja que resulten molt gustoses.

 Es renten bé i es tallen en trossets de 2 dits de llargària. Amb una bona quantitat de ceba tallada gruixuda es sofregeixen en oli ben calent fins que es panseixen i estan ben cuites. Es salen (pebre també?) i s’aboquen al bol amb l’ou batut i es remena per a desprès tornar-les a la paella i acabar la truita.

Estan delicioses només sofregides i amb encenalls de pernil, o per acompanyar altres plats.

Ja arribaran les favetes tendres per a fer a la Catalana (amb cansalada, botifarra, i menta) o les seques (les mes nutritives) per a guisats mes llargs. En tornarem a parlar.


Fins la propera i Bon Profit


Luca