logo de Deméter de Tastavins, S.L.

logo de Deméter de Tastavins, S.L.
conreu d'oliveres, ametllers, vinya i horta. Agricultura amb Certificació Ecològica. demeterdetastavins@gmail.com

dimecres, 30 d’octubre de 2013

2 Trobada de Saurins al Matarranya. Presentació de Tel·lúric de Deméter de Tastavins

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DEMÉTER DE TASTAVINS.

MASOS DE XOTXIM.

Ràfels – La Portellada.  Matarranya

Benvinguts als Masos de Xotxim. 

Deméter de Tastavins és propietari d’aquesta finca agrícola des de l’any 2007.
Jo mateix sóc un dels propietaris de Deméter de Tastavins. Quan vam veure que aquesta masada es venia en la seva totalitat (pertanyia a 2 families Els Anglés Aparicio i els Anglés Vidal), ens plantegem la possibilitat de comprar-la.
La meva vinculació amb el territori és fmiliar, per part de pare, nascut a La Portellada de casa Gaujola, de llinatge Pons Piquer. A casa dels meus avis es dedicaven a fer de pastors i havien portat uns anys la Dula. També conreaven una mica d’oliveres i tenien horta al Mas de Bessó i al Tastavins. De ben petit mon pare ja fou rabadà com el dels pastorets de Folch i Torres.
També la màgia del territori, del Matarranya; amb la gran càrrega històrica que té. El ser un territori de frontera  l’enriqueix moltíssim, pot dialogar directament amb Saragossa per aragonès, amb Barcelona i València per cultura i pel català oriental tortosí en transició cap el valencià que s’hi parla. Podem dir que és el cresol de la Corona d’Aragó, ens hi trobem i ens enriquim tots. (tant de bo aquella Euroregió que fa uns anys és va voler constituir hagués quallat, tornant a vincular tots els territoris de la Corona d’Aragó inclosos els de l’altra banda dels Pirineus de la casa reial aragonesa). Tot això també fa que la vinculació emocional amb aquesta terra sigui forta.
El paisatge dels Masos de Xotxim és tot modificat per la ma del home. Per a mi, tota la finca és com una obra d’art. L’esforç humà per a conquerir aquestes terres al bosc, generant nous espais agraris  (per un augment demogràfic, segurament als segles XVIII -XIX); Un sistema de feixes amb parets seques a les parts baixes de la muntanya, per abancalar les pendents i poder ser conreades  evitant l’erosió.
La construcció del Mas aprofitant el desnivell de la muntanya per a fer les diferents plantes......
El topònim de moltes d’aquestes contrades ens ho diu molt clar;  artigues, que ve d’artigar; Vol dir terres guanyades al pinar per a fer-les de conreu.
Personalment no tinc paraules per explicar les sensacions que em produeix el contacte amb la terra, amb l’escorça dels arbres, amb l’olor de les plantes aromàtiques, amb la visió dels camps de cereals que ens marquen el pas de les estacions. Contemplar tot aquest paisatge de pinars i carrasques esquitxat pels bancals conreats guanyats per l’acció de l’home, és una obra, és un patrimoni, amb un valor incalculable. Ens porta als  inicis  de la nostra civilització, de fa més de 10000 anys, quan aconseguim domesticar el conreu i neix l’agricultura; És quan aprenem a fer abstracció i observem que de l’acció de plantar una llavor recollirem una planta sencera. Tot aquest paisatge ordenat  per la ma de l’home ens aporta una pau espiritual, lligada al món de la mediterrània, origen de la nostra civilització , de les tres grans religions de la humanitat que sintetitzen totes les creences anteriors que intenten donar explicació d’aquest procés de l’evolució humana. Com deia el presocràtic Protàgores aconseguim ser: l’home mesura de totes les coses
Conèixer la llavor és revolucionari, a part de la reproducció, és el descobriment del procés pel qual es converteixen les llavors del cereal; en pa o cervesa, i els fruits de l’olivera i la vinya en oli i vi. (vinculats aquets descobriments a mites i creences que han constituït tot l’univers simbòlic sobre el qual s’ha forjat una concepció del món. Els atributs de les principals deïtats mediterrànies estan sovint relacionats amb els tres aliments i amb el cicle estacional de la collita; d’aquests déus vam aprendre a conrear les plantes i processar els aliments; és per això que com a acte de gratitud els humans ofereixen aliments als déus protectors.
“ L’autopista” que difon tots aquests coneixements és el  Mare Nostrum, i un dels carrers important on podem desviar-nos és l’Ebre, habitat per diferents pobles Ibers. Els romans deien que la seva terra arribava on arriba l’olivera.

Des de bon principi la idea que ens empeny en l’aventura de Deméter de Tastavins, és fer funcionar el Mas com una explotació agrària, amb els seus conreus tradicionals, olivera, ametller, vinya, cereals i horta. També recuperar i evitar l’esbucament, de la Masada, que en tres nivells té mes de 1000 m2, i el corral uns 150 m2. L’estat arquitectònic, en determinades teulades, era molt precari. Segurament avui ja s’hagués enfonsat una part important. Quan nosaltres ens en fem càrrec una teulada ja havia cedit. Només la consolidació de tellats ja va suposar un gran esforç econòmic.
Per a portar endavant el nostre pla de treball fou molt important conèixer a Sorin Dragoman que s’incorpora aquest mateix any al projecte de Demèter de Tastavins i amb un nivell d’implicació absolut , amb ganes d’aprendre conjuntament amb nosaltres com tirar endavant aquesta aventura. Tampoc podem deixar de citar a Mariana Muntean, implicada amb la nostra aventura des de bon principi, actualment amb responsabilitats sobre l’horta del Mas, i tots els treballs que es fan a la finca.
Quan prenem possessió de l’explotació, és prioritari per a nosaltres el seu funcionament agrícola, per això les primeres inversions van dirigides a equipar-nos amb la maquinaria suficient per a la explotació, tractor, equips de recol·lecció d’oliva i ametlles.  També en infraestructures arquitectòniques; magatzem per a la maquinaria ...etc.  La conservació i el respecte per la estructura del Mas  ens obliga a construir una nau per a fer de magatzem per a la nova maquinaria, ho fem una mica allunyat de la Masada, per evitar la interferència visual amb la construcció històrica. També recuperem el corral separat del cos del Mas, davant de l’era, per a fer funcions d’estable.  És a dir la prioritat fou invertir en allò que necessitaven els conreus.
Teniem molt clar que l’agricultura a desenvolupar havia de ser molt respectuosa amb l’entorn i el paisatge, evitant qualsevol agressió agroquímica que alterés l’ecosistema d’aquest entorn. Una de les primeres eines que adquirim és una biotrituradora per no haver de cremar restes de poda i que a l’hora aquestes estelles de les branques triturades ho incorporem a la terra com adob i així tanquem el cercle del ecosistema. Així com fer pasturar la finca, el que ens proporciona un control de les herbes i ens aporta adob orgànic a la terra
La Masada és encarada a una vall presidida al sud pel Mas del Chusco o de Lledons, que marca la capçalera d’esta valleta; davant nostre, a l’altra banda, i més cap al nord tenim el Mas de Vicentó. Ens fa goig que els tres masos que miren a esta petita vall siguin habitats en sentit ampli, en un s’hi viu, en els altres diàriament tenen els seus conreadors. Aquesta Valleta que malauradament no coneixem el seu nom , més endavant, passada la carretera de Fórnols, la coneixem com a Vall de l’Ermita, El Parat, Els Passets (pel pas de bestià), Font de l’Argila, La Vall D’Aura, fins a la Vall del Ferro  (als Gallipons) i finalment s’entrega al riu Matarranya.
Dins de la finca tenim quatre pous, dels que un és totalment sec amb la infraestructura antiga per l’extracció de l’aigua i basses per abeurar, no es recorda quan donava aigua; Un altre el compartim amb el Mas del Chusco, amb poc cabal els anys, ja molts, de sequera. Els que ens donen l’aigua constant per a l’horta son dos; un és protegit per una construcció de pedra on hi ha l’espai on la mula o el burret feien de força motriu per extreure l’aigua, treballaven sota sostre. L’altre és a l’aire lliure i servia per donar aigua a un abeurador al costat del camí cadastral  de Fòrnols a Ràfels .
Aquesta aigua és de l’aqüifer que anomenem “Mesozoico dels Ports de Beceit” d’uns 4500 Km2, entre les províncies de Terol, Tarragona i Castelló; limita al Nord i l’Est amb el riu Ebre, al Sud amb la Vall de La Galera i la part alta dels rius la Sènia i Servol. A l’Oest amb el riu Bergantes i la divisòria Guadalope – Matarranya.

La finca es plena de construccions per a conduir, retenir ... l’aigua. Sèquies, sínies, basses, ovellons....

Un altre dels principis que ens ha guiat a l’hora de portar endavant aquest model agronòmic ha estat fer el Mas,  igual que ho era en la seva fundació, autosuficient en tots els sentits (autoabastament; generar el menjar dels animals de treball i de cria, produir per a consum propi i per a la comercialització. Tot plegat era per a sostenir la unitat familiar pagesa i assegurar la seva reproducció).  Aixó portat al segle XXI, amb noves tecnologies, vol dir; que ens generem la energia elèctrica amb plaques solars fotovoltaiques. El sol, a part de fer créixer els nostres conreus ara ens dona electricitat i força motriu. Recollim tota l’aigua de pluja de les teulades de la Masada. Tenim un dipòsit d’aigua de 120.000 litres a una cota més elevada per a tenir pressió i on emmagatzemem l’aigua que extraiem del pou i la sobrant de dels dipòsits de pluja.
També els animals que ens acompanyen en aquesta finca s’alimenten del farratge i gra que conreem per a la seva alimentació.

Personalment el coreu que m’atreia especialment era el de l’olivera; ¡quina càrrega històrica, mitològica, de civilització mediterrània, te aquest arbre!. Diuen que plantar oliveres era o és un acte de generositat per a les generacions futures doncs qui el planta no el veurà amb la seva plena producció, passaran els anys, ja no hi serem, i ell continuarà donant el seu fruit. L’olivera que conreem al Matarranya és l’anomenada Empeltre (l’oliva negra aragonesa o mallorquina a les illes), diuen que és de les més antigues el seu nom ve d’empeltar, segurament un peu d’ullastre, que es transforma en olivera.
Preuat des de fa 10.000 anys i gran element civilitzador de fenicis, grecs i romans. L’oli el gran producte de l’antiguitat, ho podríem comparar al petroli de l’actualitat, es feien perfums, remeis medicinals, amb funcions religioses, servia per il·luminar, per conservar aliments, per cuinar..... les galeres anaven amunt i avall de la mediterrània amb àmfores plenes d’oli per subministrar a la metròpoli, Roma.
L’OLI D’OLIVA: Font de llum i calor, serví de base per a una infinitat d’ungüents medicinals i cosmètics, Bàlsam daurat per a la cura del cos, ho fou també per a l’alleujament de l’ànima, ja que amb oli s’ungien els nounats els moribunds (crisma i extrema unció), potser amb la intenció de lubricar els difícils trànsits cap a la vida i la mort.
...Aquest vell arbre (l’olivera) de fulla perenne representà en l’imaginari agrari, la idea d’immortalitat, de permanència. Ja Homer el reconeix com un dels pilars de l’Oikós grec.......  Plantat per donar fruit als qui han de venir, fou el símbol de transcendència i riquesa que, durant la guerra de Peloponès, espartans i atenencs no dubtaren a talar-se mútuament, buscant de soscavar la moral de l’adversari i els fonaments de la seva economia, sense, però, de tocar mai el sagrat oliverar de Delfos...... (i avui a les nostres contrades se les venen per embellir jardins residencials de la Provença francesa o la seu d’alguna corporació multinacional....).
Arran d’aquest viatge al món antic i  mitològic, explicarem records de mon pare que ens porten a escenes de l’antic Egipte; ja veure-ho perquè.
Acabada la guerra civil espanyola, el nou estat franquista instaura a Espanya un sistema autàrquic que dura al llarg dels anys 40 i 50, són els anys de les estretors, hi havia el problema de l’alimentació. El record dels pares ens porten a histories que la humanitat, a la mediterrània, a l’inici de la nostra civilització.
Recorden els pares que les collites eren intervingudes per les autoritats franquistes, els cupos d’intervenció, la fam, amenaça constant de la societat espanyola i sobre tot la urbana (recordem el famós viatge d’Eva Perón i la coneguda mongeta perona). Eren els anys de les cartilles de racionament.
Al Matarranya, es produeix de temps immemorials un oli d’oliva apreciat, d’olives empeltre, dolç i suau. Doncs bé, en aquests anys d’autarquia i dels cupos d’intervenció era obligatori vendre tota la collita a “l’estat”, cada dia al pedrís del començament del carrer major de La Portellada es penjava el preu que es pagaria del “doble” d’olives  (mesura).
A casa Gaujola del Mas de Dalt de La Portellada, la dels meus avis paterns, d’amagat s’agafaven uns quilos d’olives per a fer oli pel consum propi. El procediment era com el que feien els egipcis:
Amb una pedra plana portada del riu Tastavins, és feia servir de base per abocar-hi les olives i xafar-les on s’obtenia la pasta d’oliva, aquesta es dipositava en un gibrell a la vora del foc i s’hi afegia aigua calenta per ajudar a separar l’oli de la resta. La pasta que quedava es passava per una tela de mitja (per fer de filtre) retorçant per cada punta en sentit contrari una de l’altre el líquid queia filtrat en un altre gibrell, és deixava reposar i al dia següent (fruit de les diferent densitat) l’oli surava per sobre de l’aigua. L’avia amb una cullereta recollia esta làmina d’oli i el posava en el setrill.

Amb el blat passava el mateix, s’anava al molí de nit per a que no et veiessin els Guardia civils per a moldre blat i fer farina. Casa Gaujola anava al molí nou de La Freixneda, als Gallipons, aquest era el més segur doncs a la sèquia d’este molí mai li faltava l’aigua. Portaven unes talegues i s’en tornaven amb la farina. Aquest moliner sembla que tenia bona relació amb els guardia civils i era avisat en cas de patrullar i visitar el molí aleshores aquella nit no es treballava. No va tenir la mateixa sort el moliner del de la Vallassa que va ser detingut.
La Guardia Civil vigilava els camins i arribaven a disparar en cas de no aturar-te e inclús matar el matxo que portava la càrrega (això va passar al Mas de Rull a la Pereta ja al terme de Villahermosa del Rio, provincia de Castelló)

Ja que estem parlant d’aquest passat, amb escenes de la historia antiga de la humanitat, crec que és el moment d’explicar el nom de Demèter de Tastavins. Tastavins és clar, és el riu que passa pel terme de La Portellada. I Demèter no ve de la història antiga ve de la mitologia, allà on s’inicia la boira del coneixement humà,  és la Deessa de la terra cultivada, essencialment del blat, fou la que va ensenyar als homes a treballar la terra a sembrar les petites llavors i esperar a la collita d’estiu. Sempre ha anat molt lligada a la seva filla única Persèfone , son pare era Zeus i creixia amb les seves germanes de pare Atenea i Àrtemis... però el seu oncle Hades va enamorar-se d’ella i va raptar-la amb l’ajut de Zeus, va obrir-se la terra i Hades va emportar-se-la al món dels inferns. Demèter inicia la seva cerca, baixa del cel a la terra, i torna estèril la terra. Per això Zeus ordenà a Hades que tornés Persèfone, però aquesta havia trencat el seu dejuni menjant un gra de magrana als inferns, el que la lligava allà definitivament. Però s’arriba a un acord. Demèter tornaria a l’Olimp i Persèfone partiria l’any entre els Inferns i la seva mare. Cada primavera, Persèfone s’escapa del món subterrani i puja al Cel, a l’olimp, la terra es fa productiva neix el blat creix  i es sega. Quan torna a l’Infern, la terra queda estèril, el sol escalfa poc. És l’estació de l’hivern.

Després de quatre anys de transició, que demana la legislació vigent; Avui les terres de Demèter de Tastavins ja son totalment de conreu ecològic.  Aquest fet ens porta a plantejar-nos la necessitat de no quedar-nos només com a conreadors de olivera, vinya i ametlla; la estructura del mercat agrari ens fa que finques d’aquestes característiques siguin pràcticament inviables econòmicament només amb el conreu,  no som competitius amb altres tipus de finques més “industrialitzades” en terres més fàcils de treballar i que poden ser rendibles amb els preus que marquen els grans distribuïdors. Com tots sabem nosaltres no podem marcar el preu del que produïm, no ens diuen a quan em ves el quilo d’olives ens diuen et pago tant i punt. Per això, per cercar un valor afegit als nostres productes, hem d’anar a la elaboració i venda del  producte: Oli, Vi i ametlles. Aquí podrem fer valorar en els nostres preus el cost de mantenir aquest territori d’agricultura de muntanya, d’agricultura ecològica i fer que els nostres clients d’una forma empàtica valorin la nostra feina de respecte i manteniment d’aquests paisatges.
Com ja teníem en el nostre pla poder arribar a presentar productes elaborats  va fer-se necessari cercar un nom, una marca, per als nostres productes. L’any 2009 registrem la marca Tel·lúric (Demèter de Tastavins no podia ser per no confondre amb el registre de certificació d’agricultura biodinàmica).
El nom sorgeix de la meva companya i sòcia Montserrat, des de la idea que son fruits que arrenquen de la terra, del Matarranya en concret, que és el que li donarà l’originalitat i diferència d’altres. El significat;

TEL·LÚRIC
(del llatí Tellurícum)
Pertanyent o relatiu a la Terra, sobretot en el que es refereix a la seva influencia sobre el regne orgànic.
(diccionari; Català-Valencià-Balear)
Però també he de dir que na Montserrat,  ja que som en una trobada de saurins, sempre ha tingut unes percepcions “tel·lúriques” i molt especialment en este territori. Diu:
“Preguntada sobre la meva experiència personal al Matarranya, lloc on he manifestat tenir unes sensacions, que no experimento a altres llocs, haig de dir i descriure el següent: sento una connexió amb la meva sensibilitat que desperta unes capacitats sensitives més enllà del que la raó estima lògic. El meu cos i cervell i perquè no la meva ànima em parla amb sensacions i emocions que els cinc sentits habituals no perceben; puc percebre les energies del lloc , dels arbres, de les pedres, de persones. Com si despertés la meva intuïció per poder dir aquí hi ha aigua, aquí varen estar persones patint o essent felices, aquí hi han rovellons.... Això també ho he sentit a altres llocs, especialment , dels llocs que he visitat, a Grècia i Costa Rica.
No ho se, si és que el Matarranya es màgic com alguns diuen, perquè a la fi qualsevol lloc pot ser màgic si un així ho vol o així ho sent.”

Aquesta descripció de la Montserrat coincideix amb la definició de:


Jesús Ávila Granados: MATARRAÑA INSÓLITO. Lugares mágicos en una comarca al filo del tiempo.  Viena Ediciones. Barcelona

Las líneas ley en la comarca del Matarranya. Hemos podido reconstruir mejor los lugares de poder y de energía que gravitan en el cosmos del Matarranya. Estas líneas ley se corresponden con antiguas corrientes energéticas que se desplazan subterráneamente a través de acuíferos, o bien aprovechando las grietas tectónicas que entran en fricción, al igual que los magmas del interior del suelo. Para los druidas, tales corrientes energéticas no eran otras que manifestación misma de la vida sobre la tierra.... pero estas creencias pueden ir más lejos...pensar que llegan del firmamento...  y que en determinados enclaves, transmitían una condición específicamente benéfica a una acción latente de las corrientes telúricas del subsuelo.
...Estos sacerdotes celtas señalaban estos enclaves privilegiados...la mayoría de las veces eran espacios ricos en Fuentes, manantiales o ríos, ideales para la celebración de los cultos a la Diosa Tierra y demás divinidades benefactores del universo conocido.

Matarranya establecidas, ya, 10 líneas ley
La Portellada es troba enclavada entre dues línies llei la VI i la VII, la primera passa per Sant Pere Martir i la segona per Sant Miquel, els dos turons que encerclen el poble en forma de mitja lluna, la capçalera de la vall que s’obre a la plana cap a la Freixneda i la Torre.
Pel Mas de Xotxim creiem que pot passar la número VIII va de Santa Barbara a la Freixneda fins a la ermita de Sant Bernard a la Torre d’Arques passant pel santuari de la Consolació a Mont-Roig.
Doncs bé, després d’aquesta disgregació , tornem a la idea de la necessitat d’elaborar productes per a portar directament al mercat, tenim molt clar que nosaltres no volem ser:
Una bodega, un molí d’oli, uns elaboradors d’ametlles... Volem ser el conjunt de productes que podem elaborar a partir dels conreus de la finca del Mas Xotxim. El nostre subjecte és la viabilitat de la finca. Volem reproduir “l’autosuficiència” dels antics masos .
També m’agradaria comentar que dins de l’objecte social de Demèter de Tastavins hi ha el de fer activitats culturals al voltant d’aquest món que ens agrada preservar; Mediterràni, mitològic, antropològic, patrimoni arquitectònic (pedra seca, Masos), patrimoni cultural (la nostra llengua, llegendes, oficis, paisatge...). Ara que ja tenim espais recuperats, i avui es una prova, podem pensar en fer-ne.

Finalment dir que el Matarranya que s’ha convertint en un destí turístic de qualitat, gracies als seus valors de patrimoni arquitectònic, paisatgístic i cultural; ha de preservar-los i promocionar-los. És el que el fa diferent d’altres llocs. Una forma de preservar el paisatge és fent promoció, des de el món turístic, dels productes que aquí elaborem. Oli, horta, vi, ametlles, fruita .... Això ajudarà a que les explotacions agràries continuïn endavant i mantinguin aquest paisatge agrari excepcional.

PRODUCTES
Tot just som a l’inici d’aquesta nova etapa, podem dir que la darrera collita ha estat de rodatge per a la elaboració dels productes. Ara ja tenim el petit celler a punt al mateix Mas de Xotxim, per l’oli ja tenim el molí que ens el farà i l’espai de magatzem i embotellat a La Portellada. El primer que vam fer per autoconsum fou el vi Tel·lúric.

VI TEL·LÚRIC:
Des de fa uns anys dediquem una petita part de la vinya del Mas a la elaboració del Tel·lúric amb la intenció de recuperar antigues tradicions, com la del vi. El vi que produïm és monovarietal (concretament de la varietat garnatxa negra) del raïm garnatxa negra. Prové de ceps vells, d’aproximadament d’uns 60 anys o més. La vinya és de conreu ecològic certificada pel Comité Aragonés de Agricultura Ecològica, CAAE.
El criteri d’elaboració és el de seguir la tradició ancestral dels pagesos de la terra, vol ser el que s’anomena; un Vi Natural, elaborat sense l’ajuda de cap producte aliè al raïm i molt poc intervencionista en el producte final. No s’afegeix diòxid de sofre (sulfurós SO2) per esterilitzar i estabilitzar els vins, encara que en temps dels romans ja s’ha documentat la seva utilització.
“Aquest vi és un vi molt mineral, el gust de la terra on prové. Amb tocs de fruita vermella confitada que l’acompanya un color vermell teula, típic de la garnatxa ja que és una varietat molt oxidativa i va perdent color amb el pas del temps.”


ENTRE – TERRES MATARRANYA:
Una nova línia, complementaria de l’anterior, es aquest vi que anomenarem Entre – Terres Matarranya, vol ser;
Vi d’autor sota els criteris dels enòlegs Montserrat Genesias i Marc Capella.
Un cupatge de les varietats syrah i garnatxa, 50 /50, passant per una criança en fusta.
Un monovarietal de garnatxa jove.

El Vi al Matarranya: La elaboració de vi a la Comarca era present a totes les cases, totes tenien el seu petit celler subterrani, però moltes vinyes van ser substituïdes per ametllers i durant una època, poc a poc, va abandonar-se el conreu de la vinya. Ara hi ha noves iniciatives que volen posar el Matarranya al mapa de les comarques vinícoles. Com diuen a la web d’un celler instal·lat a la comarca, no fa gaires anys,(Lagar d’Amprius “...La presència de compradors externs de raïm que es produeix al Matarranya procedents de zones de denominacions com Penedès, Priorat i Terra Alta ens diu molt  de la bona matèria primera que donen les nostres terres...” . També s’ha documentat al poblat ibèric de Sant Antoni a Calaceit la presencia de conreu de vinya i elaboració de vi. A Pena-Roja de Tastavins a la edat mitjana és feia un mercat de vi on es trobaven compradors valencians i catalans amb venedors aragonesos i navarresos.
La toponímia ens ajuda a veure que no ens equivoquem ; la Serra de les Vinyes (davant de Ràfels mirant cap el nord i que separa el poble del Mas de Xotxim) i el Tastavins.
A La Portellada hi havia tres premses de vi; al Mas de Baix; el de Maret (la casa derruïda anant al forn on ha quedat a la vista. El de Fortuño o Carrasquet a la plaça on hi ha la caixa. I al Mas de  d’Alt la de l’Agud a la plaça de la Casa de la Vila (sogre de l’Alicia).  Totes les cases tenien bodega amb botes i trull.


CAVA TEL·LÚRIC:
Embotellem un cava Gran Reserva elaborat per uns amics de la comarca del Penedès, La base del procés d’aquest cava és un cupatge de 60% Macabeu, 15% Xarel·lo i 25% Parellada. Amb un rendiment  de premsada del 52%. La verema es va realitzar en el punt òptim de maduresa i de relació sucres-acidesa, per la qual cosa van ser innecessàries correccions posteriors a celler. És un cava completament natural des de l’origen.
La primera fermentació es fa a 13ºC en dipòsits d’acer inoxidable. (vi base cava)
La segona fermentació es fa en ampolla un mínim de 24 mesos en caves subterrànies a 12 metres, a una temperatura natural i constant de 13ºC.
La idea de portar aquest producte, a part que ens agrada el cava, és que ens ajuda a fer marca.

OLI TEL·LÚRIC:
Procedent de la collita de les nostres oliveres de conreu ecològic, dins la D.O. Bajo Aragón,  elaborem un oli Extra Verge monovarietal empeltre. Collides i premsades el mateix dia en moli continu, conservat en tines d’acer inoxidable anem envasant a mida que arriben les comandes.

AMETLLES :
Conreem  ametlla Llargueta, Comuna i Marcona