logo de Deméter de Tastavins, S.L.

logo de Deméter de Tastavins, S.L.
conreu d'oliveres, ametllers, vinya i horta. Agricultura amb Certificació Ecològica. demeterdetastavins@gmail.com

dilluns, 11 de novembre del 2013

Un conte que succeeix a La Portellada

ADEUSIAU


Aviat farà vint anys que lo Petrol d'Aiguaviva em va anar a buscar a Cedrillas. Era molt jove, fou ell qui en va portar fins esta casa. Ara ja han passat els anys, com cada dia veig des de el meu estable  el verger, que el meu amo treballa de bon matí cuidant les bledes que tan li agraden a la mestressa, Ah ! i faves quan és el temps. Des de que van dur-me fins aquí este ha estat el meu corral. He estat el company de feina de l'amo que em va coprar a Petrol. He llaurat, he carregat sacs d’olives, carretells de vi, sacs de blat per portar a moldre, he voltat la sínia, he anat a buscar l'aigua amb les tenalles a la font del Mas de Dalt, he portat a la mestressa al poble veí, he baixat al riu als horts dels amos.

Ara ja fa uns mesos m'han portat un company molt jove; l´hi he estat ensenyant a fer tota la feina que jo he fet tots estos anys, hem llaurat en parella amb el bastet, l'aladre de tres pals.  Els primers dies la joventut del company el feia estar molt nerviós i li costava mantenir la disciplina del treball;  ara ja esta molt ben ensenyat i amb la força que li dóna la seva joventut  em supera en totes les feines; i es veritat, l’edat no perdona i cada dia em costa més sortir de la quadra perquè  l'amo em vesteixi amb els guarniments.

Després de cavar les bledes de bon matí l'amo m'ha vingut a buscar, però avui no m´ha guarnit, eixim de l'estable i anem a buscar el camí del portell, poc a poc, no em dóna presa;  a pas lent anem pujant  per la carretera. Allà agarrem el camí de ferradura de la torreta de ferro i pugem encara més fins arribar a la plana de l'Artigas, quina vista des d’allà dalt; veig al fons de tot els horts del riu que tantes voltes he trepitjat mentre l'amo i la mestressa collien pataques o plantaven fesols, tot es veu menut, tota la plana creuada pel riu fins a l'infinit de la meua vista cansada.

Veig l'amo molt estrany, pensatiu, trist, malenconiós. S'està liant un cigarro amb tota la parsimònia i lentitud possible; complint tot el ritual, fa una xuclada profunda mirant a l'infinit, al final de l'horitzó on es perd la vista. Som allà a la plana elevada  a prop d'on s'acaba i cau en picat. Ara ve i m'abraça, m'acaricia i em diu unes paraules a cau d'orella que no acabo d'entendre. Poc a poc m'apropa al cingle, ara amb els ulls vidriosos, no se per que s'acomiada de mi;  amb un engany em fa perdre els peus i em veig caure pel penya-segat.  L'únic pensament que em ve al cap és que havia sentit dir moltes voltes al meu amo, quan passaven per este paratge que li deien; el cingle del mataburros.

XPG

La Portellada