logo de Deméter de Tastavins, S.L.

logo de Deméter de Tastavins, S.L.
conreu d'oliveres, ametllers, vinya i horta. Agricultura amb Certificació Ecològica. demeterdetastavins@gmail.com

dimarts, 25 de març de 2014

Forces Tel·lúriques

Ens agrada reproduir aquest article de Luis Racionero, explica la realitat d'aquestes sensacions, energia, que ens dona el nostre territori, el Matarranya.

Forces  Tel·lúriques

Luis Racionero (La Vanguardia- suplement ES 22/03/2014)

La reserva espiritual d’Occident és l’Índia, però en cert aspecte, la Xina ha aprofundit i preservat millor les sensibilitats de l’home antic. No tot és progrés en la historia i, al costat del que es millora, es perden altres coses summament útils. A la grandiosa obra del biòleg anglès Joseph Needham, Science and civilization in China, tenim el compendi exhaustiu de tots els coneixements i tecnologies que ha forjat aquesta inmensa civilització. Un d’ells és el fengshui, completament desaparegut d’Occident després de l’adveniment de la física mecanicista.
Fengshui vol dir vent-aigua i és la ciencia de la força tel·lúrica o energía de la terra. Que els llocs poden emanar energía és una cosa habitual per als homes de l’antiguitat grecollatina, els anomenats genius loci o esperits de lloc, però és  una aberració supersticiosa per als científics actuals. Què hi farem ¡, les ones elctromagnètiques existien malgrat que Galileu Galilei i Isaac Newton no les haguessin descrit; una cosa semblant  podría pasar amb les forces tel·lúriques, que no existirán oficialment fins que els físics inventin un instrument capaç de detectar-les.
Els xinesos posseeixen aquest instrument fa segles: es diu brúixola a Occident, on es va simplificar de tal manera que només s’utilitza per assenyalar el nord. El complex quadrant xinès serveix per mesurar la intensitat de la força tel·lúrica en totes direccions –no només cap el nord- i s’ha  utilitzat, encara s’utilitza, per traçar camins, assentar pobles, construir cases i dissenyar paisatges i jardins. Per als xinesos, la terra, com els éssers vius, té meridians de xi o ànima –per donar-li un terme occidental, podría traduir-se com a força vital etèria- que anomenem les línies del drac; de la mateixa manera que l’acupuntura millora la circulació del xi pel cos humà, el fengshui regularitza la relació entre el xi de la terra i l’home.
En aquest sentit, els menhirs dels antics serien una acupuntura de la terra, i els homes prehistòrics segurament van conèixer – per la seva sensibilitat més natural – les energies tel·lúriques. Tenim un indici d’això en les romeries . Primer, les ermites, en comptes de ser al poble, que és  on haurien de ser, apareixen a la quinta forca, obligant la población a desplaçar-s’hi, com si l’important fos el lloc on están situades.
Tant és així que, quan apareixen les verges negres, descobertes  per pastors o camperols, i aquests proven de portar-les al poble, la imatge es fa pesada i no hi ha manera humana de desplaçar-la. La imatge està marcant un lloc, i cap allà ha de desplaçar-se la gent: d’això tracta la romeria tal com la coneixem.
Una vegada al lloc de poder es toca la pedra –com un Pilar- i es balla. Amb dansa el peu pica a terra, en pren l’energia i posa el cos en un ritme que, antigament, era l’harmònic amb l’energia tel·lúrica que es desitjava captar. Crec que aquesta explicació és una hipòtesi de treball plausible per explicar el perquè ancestral costum de la romeria.

Vagament en l’inconscient alguna cosa impulsa la gent a visitar certs llocs sagrats que, si només ho fossin pel temple que s’hi ubica, no haurien de ser tan lluny. Els temples es construeixen amb tenacitat sobre temples anteriors, sobre megàlits prehistòrics. Els entesos diuen que es pot captar la força tel·lúrica en catedrals com la de Chartres o Santiago. Sigui com sigui, allò que per a nosaltres són ara vagues hipótesis, per als xinesos continua sent una evidencia amb una ciencia i una tecnología mil·lenàries a les quals li donen suport i utilitzen.