Ens agrada reproduir aquest article de Luis Racionero, explica la realitat d'aquestes sensacions, energia, que ens dona el nostre territori, el Matarranya.
Forces Tel·lúriques
Luis Racionero (La
Vanguardia- suplement ES 22/03/2014)
La reserva espiritual d’Occident
és l’Índia, però en cert aspecte, la Xina ha aprofundit i preservat millor les
sensibilitats de l’home antic. No tot és progrés en la historia i, al costat
del que es millora, es perden altres coses summament útils. A la grandiosa obra
del biòleg anglès Joseph Needham, Science
and civilization in China, tenim el compendi exhaustiu de tots els
coneixements i tecnologies que ha forjat aquesta inmensa civilització. Un d’ells
és el fengshui, completament desaparegut d’Occident després de l’adveniment de
la física mecanicista.
Fengshui vol dir
vent-aigua i és la ciencia de la força tel·lúrica o energía de la terra. Que
els llocs poden emanar energía és una cosa habitual per als homes de l’antiguitat
grecollatina, els anomenats genius loci
o esperits de lloc, però és una
aberració supersticiosa per als científics actuals. Què hi farem ¡, les ones
elctromagnètiques existien malgrat que Galileu Galilei i Isaac Newton no les
haguessin descrit; una cosa semblant podría
pasar amb les forces tel·lúriques, que no existirán oficialment fins que els
físics inventin un instrument capaç de detectar-les.
Els xinesos posseeixen
aquest instrument fa segles: es diu brúixola a Occident, on es va simplificar
de tal manera que només s’utilitza per assenyalar el nord. El complex quadrant
xinès serveix per mesurar la intensitat de la força tel·lúrica en totes direccions
–no només cap el nord- i s’ha utilitzat,
encara s’utilitza, per traçar camins, assentar pobles, construir cases i
dissenyar paisatges i jardins. Per als xinesos, la terra, com els éssers vius,
té meridians de xi o ànima –per donar-li
un terme occidental, podría traduir-se com a força vital etèria- que anomenem
les línies del drac; de la mateixa manera que l’acupuntura millora la
circulació del xi pel cos humà, el
fengshui regularitza la relació entre el xi
de la terra i l’home.
En aquest sentit, els
menhirs dels antics serien una acupuntura de la terra, i els homes prehistòrics
segurament van conèixer – per la seva sensibilitat més natural – les energies
tel·lúriques. Tenim un indici d’això en les romeries . Primer, les ermites, en
comptes de ser al poble, que és on haurien
de ser, apareixen a la quinta forca, obligant la población a desplaçar-s’hi,
com si l’important fos el lloc on están situades.
Tant és així que, quan apareixen
les verges negres, descobertes per
pastors o camperols, i aquests proven de portar-les al poble, la imatge es fa
pesada i no hi ha manera humana de desplaçar-la. La imatge està marcant un
lloc, i cap allà ha de desplaçar-se la gent: d’això tracta la romeria tal com
la coneixem.
Una vegada al lloc de
poder es toca la pedra –com un Pilar- i es balla. Amb dansa el peu pica a
terra, en pren l’energia i posa el cos en un ritme que, antigament, era l’harmònic
amb l’energia tel·lúrica que es desitjava captar. Crec que aquesta explicació
és una hipòtesi de treball plausible per explicar el perquè ancestral costum de
la romeria.
Vagament en l’inconscient
alguna cosa impulsa la gent a visitar certs llocs sagrats que, si només ho
fossin pel temple que s’hi ubica, no haurien de ser tan lluny. Els temples es
construeixen amb tenacitat sobre temples anteriors, sobre megàlits
prehistòrics. Els entesos diuen que es pot captar la força tel·lúrica en
catedrals com la de Chartres o Santiago. Sigui com sigui, allò que per a
nosaltres són ara vagues hipótesis, per als xinesos continua sent una evidencia
amb una ciencia i una tecnología mil·lenàries a les quals li donen suport i
utilitzen.